De fa molts anys ja, un servidor sempre ha tingut problemes d'alèrgia a la primavera i l'estiu. Els habituals en els alèrgics: mucositat, picor d'ulls, estornuts, etc. Quan la quantitat de polen a l'aire era molt elevada, fins i tot vaig haver de plantar-me a ungències, amb una sensació de tindre un puny insertat just al centre del cap, fent pressió cap a tot arreu.
Res agradable, pero tantes coses pitjors hi han, així que mai vaig queixar-me massa.
El metge em va dir que era per culpa de les gramínies (una espècie vegetal moooolt comuna, com el 20% de la cobertura vegetal del planeta, incloent qualsevol herbota del carrer, la gespa, molts cultius de cereals, etc, ho son, mira que bé) i a allò que sempre rodola pel mig dels pistolers als westerns. No es conya, a alló també.
 |
| Foto extreta de www.todoalergias.com, una de les culpables. |
Així que van provar unas vacunes en gotes que no van funcionar i van acabar receptant-me unes pastilletes de antihistaminics, una al dia em van dir, i si la cosa es posa dificil, hi ha la versió Forte. I un, que li van ensenyar que quan un metge deia el que fos, alló era una veritat sagrada i que s'havia de complir sí o sí, doncs em vaig resignar. Cada any sobre l'abril començava la peregrinació a la farmàcia, fins al començament de setembre. Cinc mesos anuals de pastilletes diàries, per a alegria de alguna empresa farmacèutica.
Fins l'any passat. He deixat de tindre síntomes.
Per que un servidor, amb els anys, va anar adquirint una mínima curiositat per les coses, i vaig deixar de creure'm-ho tot com si fos lo que els capellans li diuen un "dogma de fe". I per poc que busquis pots veure el que un consum continuat de antihistaminics pot provocar-li al cos. I ràpidament vaig deixar de pendre-les a diari i només en dies dificils. Que, desgraciadament, eren majoria, si no em prenia la maleída pastilleta...
I ves per on que la primavera passada, res de res. Ai coi, i quin es el motiu? La dieta vegetariana dificilment pot ser-ho, ja que ja fa més de dos anys i mig que vaig deixar la car i el peix, i els primers estius vaig haver de continuar patint l'alèrgia. Quin canvia havia fet a la meva vida darrerament? Alguna relació hi havia, aixó segur.
I ves per on, que al final hi vaig caure: he deixat la llet de vaca.
Al començament era una teoria poc creible. Potser les graminies van florir poc aquell estiu, potser va fer més vent, poca calor? Pero poc a poc li vaig anar veient més possibilitats, i finalment investigant he arribat a veure-ho clar. Fins i tot algún metge m'ha comentat que, efectivament, existeix relació.
 |
Sembla ser que els productes derivats de la digestió de la llet provoquen un gran increment de mucositat que dona lloc a fatigues, malfunció d'organs i baixada del ritme del cos. Ves per on...
I aixi em trobo al punt actual. Mal que em pesi, no puc prescindir de les pastilletes, ja que encara hi ha algún dia molt dolent, pero el consum ha passat de cinc caixes a unes cinc pastilletes per temporada. La qual cosa ja realment es un mal menor, suposo que pot dir-se que ja entra al que es considera "acceptable".
A dia d'avui, prenc llet d'atmella i civada sobretot, i algún dia de soja. La llet de vaca (yogurs i formatges a banda, que ja estàn pre-digerits) ja es molt residual a la meva alimentació, només en el cas d'alguna ració esporàdica d'algun postre que fan a casa i poc més.
Així doncs, un altre aliment a la llista negra. I tornen les primaveres on es pot respirar. Es un bon canvi.
