Ja som un més!

Si us heu sorprés al veure que aquest blog tardava (més de l'habiatual) en tindre noves entrades, es que hi ha hagut un bon motiu. El dia 16 de novembre va neixer el nou membre de la família, l'Adrià. Benvinguda carbasseta!

Més alegria per a la casa, encara que durant una temporada actualitzaré en blog com pugui i quan pugui. Que no serà poc...

Tenim problemes tècnics...

Bona nit a tothom,

Com el llibre del Lemony Snicket, una sèrie de catastrofiques desgràcies, aquestes de caire informàtic, m'obliguen a estar una bona temporada salvant el que pugui del cataclisme i muntant i reinstal·lant la resta.

Aixó vol dir que faré els missatges des del mòbil, més curts del normal i potser amb (encara) menys frequència, pero continuaré estant per aquí. Encara que sigui per dir que odio la informàtica i la p### mare que la va matricular...

Au, ja m'he quedat més tranquil. No em serveix de res, però per algun lloc es comença...

Feliç any nou a tothom!

El dia 31 de desembre es un dia obligat per penjar un post al blog, especialment per als que tenim els blogs una mica abandonats. No puc justificar-me amb res, vaig de cul i molts dies quan ja tinc les carabassetes a dormir gairebé no tinc forces ni d'encendre l'ordinador (aixó si no he caigut amb ells).

Així doncs, dos coses ràpides:

1) Sí, continuo viu. I si, continuo sent vegetarià. Només em falla el temps, però intentarem millorar, aquest blog s'ho mereix.

2) Molt feliç any 2016 a tothom. Us desitjo una molt bona entrada d'any!

I si la cosa no em falla, el primer post de l'any nou serà passat reis, amb una recopilació dels plats nadalencs que un servidor ha gaudit (o no) aquestes festes.

Feliç 2016!!!

Feliç 2015 per a tothom!!!

Potser faig una mica tard per a felicitar les festes, que espero que hagin anat molt bé i les hagueu pogut passar amb els vostres, pero encara no per a donar els meus millors dessitjos per a aquest nou any que comença.

Així doncs, feliç 2015 per a tothom!!!

(i per cert, els meus propòsits per a aquest nou any inclouen el actualitzar més sovint aquest blog, i com tinc ganes d'aconseguir els meus propòsits ni que sigui un sol cop a la vida, doncs intentarem que sigui ara i amb aixó)

Manteniu-vos en sintonia...

Sant tornem-hi...

Ja fa uns quants dies que vaig deixar aquest blog una mica abandonat. No va ser que pases res greu, cap desgràcia ni cap temporada dificil. Son coses que passen.

Aquest blog es un humil projecte personal, i com tot a la vida, te moments més àlgids i moments més baixos. En aquest temps han passat coses que m'han endarrerit tots els meus projectes personals, però també es veritat que haguès tingut temps per entrar ni que fos per dir "Hola, encara estic viu" i no ho vaig fer.

No diré que no tornarà a passar, perque passarà. Pero tampoc diré que abandono, perque faig el que m'agrada i aquest bloc m'agrada, tot i que voldría incrementar el nombre d'entrades. I aquest sera el meu nou projecte per al 2014. Si ho aconseguiré o no, el temps ho dirà.

Així doncs, tornem-hi!

La moda (o no) de no menjar carn

Avui faré una entrada extranya, ja que no puc posicionar-me del tot en un costat o en un altre. I es que hi ha una tendència curiosa a moltes webs i blogs de posar una llista de famosos vegetarians o vegans. No es que ho trobi malament, pero tampoc ho trobo del tot adequat. Al cap hi a la fi, aixó de l'alimentació no deixa de ser una opció personal. Fins a quin punt es pot considerar que fer-se vegetarià es una moda? Si ho fa la teva actriu o cantant favorita llavors ho hem de fer nosaltres? Com si fos la seva forma de vestir o el seu pentinat. No es que sigui dolent, però no crec que sigui una motivació massa bona per a canviar de dieta.

En canvi, també es troben facilment cites de GRANS (i disculpeu les majúscules, pero hi ha hagut gent a la història que ha sigut realment molt gran) personatges que dificilment es consideren una moda, ells mateixos es consideraven com a mestres i com a tal van actuar i van influïr en el pensament de la humanitat que els va sobreviure. Alguns exemples?

"Arribarà un temps en què els éssers humans s'acontentaran amb una alimentació vegetal i es considerarà la matança d'un animal com un crim, igual que l'assassinat d'un ésser humà. Arribarà un dia en què els homes com jo, veuran l'assassinat d'un animal com ara veuen el d'un home. Veritablement l'home és el rei de les bèsties, ja que la seva brutalitat supera la d'aquelles. Vivim per la mort d'altres. Tots som cementiris." - Leonardo da Vinci

"Sento que el progrés espiritual ens demanda el que deixem de matar i menjar als nostres germans, criatures de Déu i només per satisfer els nostres pervertits i sensuals apetits. La supremacia de l'home sobre l'animal hauria de demostrar-se no només avergonyint-nos de la barbara costum de matar-los i devorar-los sinó cuidant-los, protegint-los i estimant-los. No menjar carn constitueix sense cap dubte una gran ajuda per a l'evolució i pau del nostre esperit." - Mahatma Gandhi

"Estimeu tot ésser vivent i pacifiqueu els vostres esperits deixant de matar i menjar animals; aquesta és la veritable prova de religiositat doncs el veritable savi i home de Déu no sols no matarà ni menjarà a cap criatura sinó que estimarà, conservarà i potenciarà la vida en totes les seves manifestacions." - Buda

Soc molt conscient que no es el mateix el que pugui dir-te Alec Baldwin que el que t'hagués dit Gandhi, pero en general considero que el vegetarianisme es quelcom que un ha de triar per si mateix, després de reflexionar-hi molt. Que molta gent ho hagi sigut o ho sigui, per molt famosos que siguin, no fa més facil ni millor la tria i si que li deixa una lletja etiqueta de "Està de moda!". Es injust, perque potser ells ho son de forma legítima i després de haver arribat a les mateixes conclusions que nosaltres. Pero el fet, la veritat de fons, es que sempre hi ha una llista de vegetarians famosos. Potser ells no tenen culpa de ser populars, pero potser nosaltres si de engrandir a èssers humans iguals que nosaltres per aquest o altres fets.

Per cert, com a curiositat, sabieu que durant molt de temps es va coneixer als vegetarians com a pitagórics? Aixó es degut a que Pitàgores ho va ser i ho va impulsar com a principi per a la seva germandat pitagórica. Així que ja sabeu, la propera vegada que mengeu vegetals, recordeu que la suma dels quadrats dels catets es igual al quadrat de la hipotenusa (teorema de pitàgores), per si de cas...

A casa de l'enemic...

Aquesta setmana vaig fer una cosa que no hagués dit mai que tornaria a fer: sopar al McDonald's...

                      

I no, no he deixat de banda la meva nova etapa com a vegetarià (ja fa un any que ho soc, però després de 35 anys de menjar carn, tardarà en deixar de ser una "nova" etapa), però de vegades sap greu condicionar a on poden anar els teus amics quan van amb tu, especialment si només tens un marge de 30 minuts abans d'entrar al cine i la famosa cadena està a tocar del cine.

Així que allà em teniu, amb la meva amanida de l'horta i les meves patates fregides, imaginant-me a la noia que em va cobrar com reia darrera del mostrador amb els seus companys. Molt freqüent segur que no ho es...

I va ser pel poc temps que teniem que no vaig fer una cosa que se'm va passar pel cap, es a dir, posar una sugerencia a la bustia de idem per demanar que també tinguessin hamburgueses vegetarianes.

Us sona extrany? Potser aquí si, perque el vegetarianisme encara no està massa extés, pero aquest 2013 aquesta mateixa cadena americana de menjar ràpid implantarà a la India una nova hamburguesa sense carn, feta de puré de patates, pessols i espècies. L'elecció del país no es casualitat, per temes religiosos, la India es un dels paisos amb menys consum de carn per càpita del mon i on més vegetarians hi han.

Potser algun dia també ho faran aquí, qui ho sap. De moment però, m'alimentaré de guarnicions. Que tenen de dolentes les abraçades?

Font de la imatge: www.desmotivaciones.es

La negativitat

La negativitat es un d’aquells conceptes ambigus que semblen sortits del temari de filosofia del institut, però que en realitat sorgeixen espontàniament al teu cap quan observes l’actitud de determinades persones i col·lectius, que posen més esforç en destruir i menysvalorar idees i esforços que en crear, com a mínim, alternatives.

Valor que hom relaciona ràpidament amb crítics (de cinema, o del que sigui), la negativitat sembla estar fortament arrelada als col·lectius que es creuen superiors. Bé, de fet, des de que l’home es home, que només cal una diferència entre dos persones, per mínima que sigui, per crear un conflicte. Dis-li religió, hàbits sexuals, comportament, gustos musicals... el que sigui. I això inclou l’alimentació.

Des del primer dia que vaig deixar de consumir carn vaig creure necessari, per educació, no intentar semblar més que ningú, tot i que encara crec que els meus arguments van ser (i son) imbatibles. Vaig intentar ser humil i “educatiu” amb les meves explicacions. Vaig convèncer algunes persones i no ho vaig fer amb moltes altres, però tots ens vam tractar amb respecte.

I un dia em vaig posar a buscar per internet, ja que encara consumeixo ous, làctics i mel, i estava interessat en conèixer experiències de gent com jo. Ai las! El que vaig fer! La negativitat em va colpejar com si un puny sortís de la pantalla.

Il·lús de mi, vaig creure que els vegans ens considerarien a nosaltres, els (odio aquest paraulot, però es més ràpid d’escriure que un altra cosa) ovo-lacto-vegetarians com a cosins germans en una croada a favor de la salut i la ètica. En comptes d’aixó em vaig trobar, molt sorprès, que la majoría de pàgines que vaig visitar ens posaven a nosaltres com un mal exemple, com si no ens esforcéssim el més mínim, com uns mercenaris de la ètica.

Si, potser vaig tindre mala sort i vaig anar a petar al millor de cada casa, tot podria ser. Però quan llegeixes comentaris i et trobés perles com que al veganisme li falta capacitat combativa i hauria d’apendre d’altres moviments com al nacionalsocialisme (tu has estudiat historia, noiet?) o que consumir simulacres de productes càrnics (per exemple, frankfurts de tofu) no es de bons vegetarians, un torna a la teoría que internet a les mans de segons qui es com si al temps dels meus pares li haguessin donat un megàfon al ruc del poble, bajanades per tot el mon, en comptes de en tot un carrer.

El que s’ha de llegir a vegades...

El perquè de tot plegat

No, darrera del meu pseudònim no s'amaga Quim Monzó, per si se us havia acudit. En realitat el títol de l'article d'avui es centra en la gran pregunta que tothom que canvia d'una dieta amb carn cap al vegetarianisme o el veganisme ha de respondre. I es que ningú no ho preguntaria si hagués nascut en una família que no menja carn. Es com la nacionalitat. Un es català perquè va néixer a Catalunya. Però si de cop demanés la ciutadania sueca (per dir alguna), la primera pregunta de tothom seria "Perquè?". Suposo que es el que tenen els canvis radicals.

Doncs tinc molts motius per no menjar carn, aquí van:

1) No es necessari.

Aquesta es la gran equivocació de la societat. Creure que menjar carn es saludable i ser vegetarià es com quedar-se a mitges. Falta quelcom. Doncs no, es pot tindre una dieta sense consumir carn animal, fins i tot sense consumir cap tipus de producte de procedència animal (com els vegans, que no prenen làctics, ous, ni mel). Es possible i no es complicat. I no només aixó, es més saludable que la dieta tradicional basada en la carn. Podeu trobar molts estudis seriosos per la xarxa. 

2) No ho trobo a faltar.

Aquesta es molt personal, no espero que ningú pensi com jo, però no he sigut mai massa carnívor, la veritat. Sempre he gaudit més les amanides, la escalivada, la verdura, etc, que no pas el tall que venia darrera, imposat una mica per obligació ("Nen! Que has de menjar carn!"). A més, de molts productes alimenticis basats en carn, la majoria tenen el gust de les espècies (com diu la vella dita "Les dones i el fuet, pel pebre") i no tant de la carn en si mateixa, amb alguna excepció com la carn de corder a la brasa.

3) És cruel.

No m'agradaria fer un blog negativista. Ja hi han molts llocs on podeu veure a partir de que es fa el paté, com viuen les gallines ponedores o com sacrifiquen el bestiar. Prefereixo centrar-me en el positiu, com els beneficis del canvi. Però no es pot negar que passa cada dia, i que implica maltractar (i sense necessitat, recordeu el punt 1) essers vius.

4) Es poc ecològic.

Moltíssims problemes ecològics actuals venen derivats de les grans (i no tan grans) explotacions de bestiar. Els residus de nitrogen que s'han filtrat durant anys als subsòl, una quantitat ingent d'aigua consumida per les granges, fins i tot (i no es una broma) el gas metà generat per les vaques en forma de ventositats, que està calculat que te una incidència significativa sobre la capa d'ozó. Juren i perjuren que es veritat, però no puc deixar de riure quan ho explico. Aquestes vacotes...

5) És poc econòmic.

Aquet no us el esperàveu, eh? Doncs si, es cert. Heu vist com puja el preu de les compres si hi ha carn al carret? I en canvi, anant a comprar productes vegetals al mercat, l'estalvi es substancial. Fins i tot comprant productes estrella pels vegetarians, com el tofu i el seitàn, es continua gastant menys.

Així doncs, podeu veure que motius n'hi han. I segur que n'hi han més amb els que no hi he pensat. No espero poder convèncer ningú (tot i que si que m'agradaria que pasés), però tampoc vull deixar de dir la veritat. És possible i es millor en molts aspectes. Així doncs, endavant! Cap al verd!

Engeguem motors!

I així comença tot, la primera incursió al meravellós i màgic mon dels blogs, i ho faig aprofitant l'inici de la meva nova etapa com a vegetarià. Si et preguntaves perquè aquest nom tan estrany per al blog, doncs d'això es tracta.

Fa poc més de sis mesos, un servidor va deixar la carn (si, i el peix). Hi han molts motius, però es podria dir que el principal és, simplement, per que si. Per que me n'he pogut adonar que no em cal. No necessito matar  (ni que matin per a mi) animals per alimentar-me, ni la seva carn per gaudir dels àpats. I si a sobre, això es un benefici per a la meva salut, doncs massa tard que ho he decidit... Així que, amb dos pebrots (verds o vermells, es igual) i amb 35 anys, se'm gira el meu cap de carbassa i canvio de vida. De moment continuo prenent ous i làctics, tot i que intento reduir-los a límits raonables.

Faré servir aquest blog per introduir les meves experiències amb el meu nou estil de vida, el que vagi descobrint i em cridi l'atenció i, ja de pas, penjar receptes que m'agradin. Gent, tinc alguna que us llepareu els dits...

Si ets un vegetarià convençut de tota la vida, veuràs més aviat coses que ja coneixeràs, però potser em podràs pegar un cop de mà amb els meus dubtes o riure una estona amb les meves experiències de novell. En tot cas, benvingut. I si, tal i com em va passar a mi, estàs dubtant respecte al que menges i et crida l'atenció el poder obrir-te a un estil de vida més verd i natural, doncs també.

No tothom madura, n'hi ha que cap al podrit anirem directament des del verd. XD