BCN, Ciutat Veg-friendly

Entrada massa endarrerida, disculpes, tinc el blog massa deixat darrerament, però tot i així crec que aquesta noticia es important senyalar-la.

Cap al març el govern municipal de Barcelona va declarar la ciutat Veg-Friendly, o sigui amiga de la cultura alimentària vegetariana i vegana. Amb l'abstenció dels de sempre, el PP i la seva marca blanca Ciutadans...

La idea es veu que es promoure el sector vegà i vegetarià per donar a conèixer les seves virtuts de salud i medi ambientals,  actualitzar la guia vegetariana de la ciutat cap a la tercera edició (encara disponible la segona edició, per exemple aquí) per ajudar a donar visibilitat als comerços i restauració del sector, i unir-se a la campanya per als dilluns sense carn que va promoure el ex-Beetle i famós vegetarià Poul McCartney. 

Poca cosa més, una ajuda a la visibilitat del sector, la proposta de no menjar car un dia de cada set i actualitzar una guía. Ja veus. I tot i així, aixó va saltar a les noticies com una agressió al desemparat sector de la carn (clar, com es consumeix tan poca...), com una imposició filoetarra-pronazi-judeo-mujaidino-masónica i van ploure les cartes als diaris, cartes escrites per dolguts representants del sector, cartes plenes de veritats a mitges, desinformació i amenaces de plagues bíbliques si no es menja pernil al entrepà de mig matí. Estic per escanejar-la i penjar-la aquí, per a que la vegeu, es tot un poema...

Vaig estarà punt de contestar una d'aquestes cartes al mateix diari, però al final vaig passar. Total, per a que? Si aquell "pájaro" (ja se que en català seria ocell, però... no sona igual) estava tergiversant la polèmica encara li donaria mes arguments, i si de veritat no sap distingir entre carn i proteïna, o entre nutrients essencials i gust personal ... potser que li faci un carnet de la biblioteca, amb el temps que m'estalvio escrivint la carta.

No res, que estem igual que sempre. Sort que cada vegada més gent va prenent coneixement de la gran millora per a la societat d'aquest canvi de costums. Perquè si arriba a ser pels "Salvadors de la pàtria" estem ben arreglats...

Santa paciència.

Cròniques Carnívores: Mort per indigestió en 3, 2, 1...

Avui estrenem etiqueta per parlar d'un programa de la tele, Man v. Food, en versió castellana, Crónicas Carnívoras (Efectivament mal traduït, sembla més escaient el títol original, ja que només els descendents del Tiet Sam semblen tindre aquesta bogeria pels concursos de menjar en quantitats industrials, i no només de carn)

                        

Creat i produït pel nordamericà Travel Channel, el programa presentat per l'Adam Richman porta quatre temporades fent repassades als restaurants populars (menjar barat, grans quantitats) de moltes ciutats dels Estats Units i aprofita que hi va per testar els seus plats estrella, tafanejar per les cuines, xerrar amb el amo i ja de pas participar en un concurs d'empassar com un boig plats de qualsevol cosa, des de gelats de 10 kilos fins a safates on la carn cau pels costats. El premi del local normalment es una samarreta i una foto teva penjada a la paret de l'honor del local.

Fins aquí tot podria ser més o menys normal. A veure, cadascú fa el que vol, per Catalunya també tenim uns quants restaurants (els que jo conec, normalment de muntanya) que també juguen a guanyar clientela amb la tàctica de les quantitats ingents. Primer et planten una taula d'embotits i formatges per anar fent gana i després arriba el segon que fa por de quantitat.

La diferència està en la qualitat, per aquí som més de dieta semi-mediterrània (no puc dir mediterrània del tot pels índexs de consum de carn que gastem per aquí, excessius fins i tot pel criteri de dietistes no vegetarians) mentre que allà s'estila molt el fregit amb olis de soja, els arrebossats, les salses de tot, els farciments de multitud de formatges, les cremes de llet i de mantega de cacau, els entrepans que no es poden cobrir de la quantitat de carn, de bacon, de ous remenats, i més salses...

La combinació dels dos factors, racions immenses i qualitat de ingredients qüestionable, fa que el programa sigui un bon exemple de perquè l'obesitat ja es un greu problema de salut als Estats Units. S'espera que al 2030 el índex d'obesitat en adults serà de més d'un 60% de la població en 13 estats. I per aquí no anem massa millor, Espanya ja supera a Estats Units (!!!) a l'index de obesitat infantil.

No dic que aquest programa sigui una mala influència, però tampoc no ajuda que casi no hi apareguin amanides ni fruita per enlloc. Espero que no estiguem condemnats a continuar sent "americanitzats" a aquest estil, o ja definitivament no hi haurà manera de dinar fora de casa.