Cony d'estiu... (al loro amb el refrescs i el sucre!!!)

Que està sent un estiu força calorós no cal que us ho digui, perquè ja ho heu estat (i ho esteu) patint a les vostres carns. Els nostres padrins, com els seus abans que ells, no tenien aires condicionats ni ventiladors de sostres, entre d'altres comoditats de les que ara disposem. Però això no treia que no sapiguessin com combatre la calor. Feien servir mesures lògiques i naturals, gens artificioses, que encara ens poden fer un molt bon servei. Fem un petit recordatori?

Imatge de avicultura.com

- Si podeu evitar sortir al carrer a les hores de més calor (de 12 a 16, aproximadament) molt millor. Especialment atenció amb la canalla i els padrins.

- Si no es pot evitar, busqueu sempre l'ombra per a desplaçar-vos.

- Porteu el cap ben cobert, encara que tingueu una bona cabellera, val la pena protegir sempre la part més alta i més exposada al sol del cos.

- Beure molta aigua, i que no sigui freda, si no fresca (la freda surt de la nevera, la fresca d'un càntir o un soterrani). Es important perquè l'aigua freda "atonta" el sentit del gust i fa que creguis que ja has begut prou quan en realitat el teu cos potser en necessita més. I recordeu que si tens prou aigua al cos sues, i si no, doncs no elimines bé la calor i es quan apareix el temut cop de calor...

Força senzill, i com deia, força lògic tot plegat, oi?

Tot i així hi ha un punt que si que voldria desenvolupar. Segur que per als nostres padrins, que van patir de valent per culpa d'una guerra cruel, això no va ser un problema ja que ho haguessin vist com un luxe innecessari, però a l'actualitat tenim "còmodament" distribuïts per a tot arreu al nostre voltant un munt de llocs on venen refrescs fresquets. Els refrescs que et recorden per terra, mar i aire (estic jo marcial avui, es veu) que son bonissims, que refresquen més que res, que son la "guspira de la vida" i que de cop la teva colla seran tots més guapos, somriuran més i estarà ple de xiquetes espectaculars que se't tiraran a sobre. Com els anuncis de colònies del nadal, però ja en grup i tot.

El cas es que aquests refrescs tenen molt més del que et volen fer veure amb el seu marketing mil·limetrat, tenen molts components que poden ser perjudicials per a la salut, un dels principals es el sucre.

Oi que ficar-vos més de dos o tres cullerades en un café amb llet us semblaría una animalada? Doncs mireu, mireu...
(alianzasalud.org.mx)

Em sembla que la imatge anterior es prou clara, 12 cullerades de sucre en una ampolla de Coca-Cola, i les altres marques i productes no van massa lluny. Fins i tot les begudes isotòniques i els sucs industrials tenen quantitats de sucre exagerades.

Del que pot fer el sucre a l'organisme ja en parlaré un altre dia, perquè pot donar per a hores i hores. Molt més enllà del que pot fer-li a les vostres dents i la vostra figura. 

En tot cas, no voldria ser el tipic blogger que pega crits i no no aporta solucions. Així que si això que heu vist us ha fer mal a la vista i voleu provar de fer un canvi, apunteu:

- Elimineu també refrescs light o zero, per poc que pugueu. Els edulcorants son un altre enemic de la salut. Potser ens podran convencer de que les dosis son massa baixes per a que el organisme quedi tocat, però si en prens amb els xiclets, amb els refrescs, al café, a la xocolata, etc... Això va sumant i sumant al teu cos substàncies que son potencialment cancerígenes. Almenys jo sempre he preferit menjar quelcom que m'agradi un cop a la setmana i que porti sucre, a prendre'n cada dia un light i omplir-me el cos de química.

- No hi ha res com l'aigua, es el que millor treu la set. Però si us canseu de veure tot el dia aigua al estiu (a mi em passa) podeu provar de fer llimonada casera i endolcir-la amb una mica de mel o xerop d'aurò. Està bonissima. Recepta flash; 1 l d'aigua, suc de dos llimones, 4 cullarades soperes de xerop d'aurò. 

- Sempre es millor la fruita sencera que un suc, fins i tot als naturals. S'aprofita la fibra i (important) ens saciarem abans. No cal prendre's cinc o sis peces amb un got, si menjades difícilment podriem amb més de dos.

- I si un dia no pots més i et dona la gana prendre't un refresc perquè si, busca que tingui les menys calories possibles. Recorda que les calories es diuen així perquè un aliment que en tingui moltes es capaç de cremar millor (literalment) i escalfar més (caloria ve de calor, lògic oi?). Per tant, quantes més calories mengis a l'estiu, més calor tindràs tu mateix, ja sense contar la calor que t'arribi de fora. Oi que no et fotràs una olla aranesa o un cap i pota a l'agost? Doncs això mateix...

Entre ens consells per la calor i el tema refrescs, confio haver pogut aportar el meu petit gra de sorra per a que l'estiu us sigui una mica més fàcil de portar. Si de cas, al setembre m'expliqueu.

Salut!

P.S: Trobareu receptes similars a la meva llimonada amb xerop d'aurò per internet, a pagines de dietes màgiques, amb suposades propietats miraculoses. Que cadascú faci el que vulgui, jo no hi crec en això. Si t'has posat com un bacó per menjar com un animal durant un any es ridícul creure que no menjar res i prendre els super-remei-miraculós de moda ho solucionarà tot. Que consti que un servidor s'ho fa perquè li agrada el gust i per res més...

Al loro amb el vermell!

Feia ja bastant de temps que no actualitzava el blog. Per sort, sembla que la poca disponibilitat de temps lliure va remetent poc a poc i podré posar-me una mica més al dia. Com? De moment, amb una petita anècdota personal.

Fa uns dies vam fer una festa per al sant de la nena, i als nens que van vindre els hi vam donar una bossa amb xuxes. Per saber que ficàvem, i que no hi havia res del segle passat (jo se el que em dic...), no varem comprar bosses fetes, sinó que vam comprar els components per separat i les vam fer a casa. Si, hauria d'haver sigut una bossa amb fruita, però no fotem, es tracta que els nens siguin feliços una estona, del menjar saludable del dia a dia ja se n'encarregaran els pares.

Qui no n'ha menjat alguna vegada?

Total, la festeta va anar bé. I com no, van sobrar xuxes. I avui he passat per davant de la bossa de núvols, i com qui no vol la cosa n'he agafat un parell. Mentres els mastegava, de cop, m'ha vingut una cosa al cap. Que feia temps que no pensava. El colorant vermell? A veure si serà... Doncs si, efectivament. Ja me l'han colada.

I es que essent vegetaria t'acostumes a mirar-te les etiquetes dos i tres vegades, a la recerca del ingredient fatídic. I alguna vegada te la colen, com el darrer cop que la Sra. O'Lantern va portar unes natilles del supermercat. De coco, deia. Estaven de promoció. Si, i també portaven porc. Si senyors. Porc. El que fa oink oink, el mateix. Gelatina de porc a les natilles, ves per on.

Però aquest cop m'ha fet especial ràbia per que era quelcom que jo ja sabia, de la meva època d'entrenament de mercenari per a la industria alimentària, a la universitat. El vermell cotxinilla. Que, com el nom bé indica, prové d'un insecte.

Que, ara mireu els núvols d'un altra manera, eh?
(extret de desmotivaciones.es)

Concretament del Dactylopius coccus, la cotxinilla del carmí. Aquest insecte, va tindre el dubtós honor de substituir el anterior colorant vermell que es feia servir fins al descobriment del continent americà, que era també un altre insecte, Kermes Vermilio, que s'havia fet servir tradicionalment a Europa i l'orient. I el van substituir perque a Amèrica els azteques el feien servir molt (aquesta pobre bestiola la porten putejant segles i segles de les dues bandes de l'atlantic) ja que el color vermell que se'n obtenia de assecar-les i triturar-les era intens, i va resultar que era molt més intens que l'europeu.

Son insectes molt petits, s'estima que calen 100.000 per obtindre 1 kg de colorant vermell. S'alimenten de la sabia de les tunes, i viuen de pocs dies els mascles fins a 3 mesos les femelles (ja te delicte que per a tres dies que vius, et matin abans). El principal component és l'àcid carmínic, que irònicament, resulta que es un mètode de defensa del insecte. El que son les coses.

Es fa servir principalment en productes farmacèutics (xerops), cosmètics (sabons, pintallavis) i a la industria alimentària (xuxeries, yogurs, salses, begudes alcoholiques i no alcoholiques, gelats, formatges frescos, etc.). També per a tenyir teixits. A la industria alimentària també el podeu trobar com a E-120.

Ala, doncs ja ho sabeu. Si com jo, us negueu a consumir animals, per petits que siguin, o simplement no us fa gràcia menjar insectes, feu una bona ullada a l'etiquetatge. Actualment existeixen substitutius més barats per aquest pigment (que es força car de produir), com el carmí d'alizarina (d'origen vegetal) o el escarlata victòria (E-124) provinent d'un derivat del petroli. Si fa o no fa, tots son igual de naturals, ja que en tots els casos intervé la química en el procés de purificació.

Així que ja no només es si prové o no d'un animal. Potser hem de parar-nos a pensar perquè no comprariem una melmelada marró de maduixa a la botiga, quan si la féssim a casa sortiria d'aquest color. Realment calen els colorants? M'agrada que em feu aquesta pregunta... N'hauriem de parlar un altre dia, no?