Aquesta nit es la revetlla de Sant Joan, una data molt nostrada que prové de moltes i molt nombroses fonts: originàriament una festa pagana de celebració del solstici d'estiu, considerada demoníaca per l'església al primer moment (es la nit més allunyada del Nadal, hi ha qui va la veure com la nit del diable, doncs), però reconvertida a la cristiandat amb la maniobra habitual de l'època de sacralitzar-la, afegir-hi costums cristianes i obviar l'origen.
Es una nit curiosa, se suposa (no tothom està d'acord amb això, pot variar una mica de dia) que es la més curta de l'any, que Sant Joan beneeix les plantes medicinals que es cullen aquesta nit, que surten criatures mitològiques tant malèfiques com benefactores, etc. Donaria per a tot un llibre, però potser dels que es llegeixen un altre dia. Aquesta nit toca gaudir-la, per exemple amb cava i un bon tall de coca de Sant Joan.
 |
| Qui se'n podría resistir a fer-hi un tastet? (Imatge:Wikipedia) |
Aquesta coca se'n feia casa, originàriament amb massa de pa, amb forma rodona i convenientment ensucrada a la part superior. Més tard van començar a fer-les també les confraries, que les van adornar amb fruita confitada. I no va ser fins que les van agafar els forners que es van afegir la crema i els pinyons, entre altres ingredients habituals.
A un servidor, que durant molts anys aquesta nit sempre li agafava d'examens, vivia aquesta nit amb la molt poc màgica tradició de menjar un tros de coca i un got de Coca-Cola (que? no m'agradava el café i em tenia que mantenir despert...) mentre estudiava pels darrers exàmens, sentint de fons el xivarri de la pirotècnia i desitjant tornar a ser lliure.
Ara, en canvi, ja soc de fer la coca a casa, i ignorar la Coca-Cola (parlant del dimoni...). Que consti que a dia d'avui en molts llocs ja han canviat el llard de porc de la recepta per mantega (em pregunto si serà només a Catalunya, en vista de com canvia la recepta que apareix a la Wikipedia si mires en castellà o en català...), un canvi molt saludable per tothom, no només per a vegetarians, I per tant, només cal vigilar que no sigui de llardons (llard, resumint) i poca cosa més.
Però es que fer-la a casa te la seva conya especial. Es com retrobar-se amb els origens de la tradició. Bé, no crec que fessin servir llet de soja per a la crema pastissera com a casa, però ja ens entenem. I el cas es que definitivament acostuma a ser un retrobament, ja que tinc problemes greus amb l'elaboració del brioix i sempre em queda dura com el pa. Mira com l'original... Serà cosa del diable... Cagon la nit rara dels trons...
