Magranes

Estic molt il·lusionat aquestos dies ja que els quatre magraners que vam plantar al mini-jardí de casa (sembla mentida que hi capiguin els quatre) han començat a tindre els primers fruits esquerdats, i per tant, llestos per a collir i gaudir. Mireu, mireu...

 

Si ja de per si poder menjar aquesta meravella de fruita, (i a sobre, de forma ecològica) ja es tot un plaer, a sobre poder tindre-les com aquell que diu a la mateixa porta de casa ja es una gran oportunitat per a gaudir-la sense límit.

Púnica granatum és el nom científic d'aquest originari de Pèrsia i extés primer per la vella Europa pels fenicis, a la península ibèrica pels Àrabs i ja cap a Amèrica pels navegants post colombins. Apart de ser un arbre força maco, dona un fruit boníssim i amb moltíssimes propietats. Així ràpid:

- Ric en minerals, especialment en potassi, però també en fosfor, manganès, calci, ferro i magnesi.

- Ric en vitamines C i B2.

- Gran poder antioxidant.

- Afavoreix el sistema cardiovascular (redueix pressió arterial i ajuda a netejar les artèries).

- Redueix la placa dental i te propietats antibacterianes (les parts blanques de l'escorça es fan servir a l'India com a ingredient per a dentífrics naturals).

- Elimina paràsits intestinals.

- Antiinflamatori, millora la resistència muscular i la formació de teixit ossi.

- Aixó voldria agafar-ho amb pinces, ja que llegeixo a molts llocs que es treu d'estudis que en molts casos encara es desenvolupen, però sembla que podria ajudar a donar algun tipus de resistència enfront el creixement de cèl·lules cancerígenes.

- Hi han estudis que diuen que un got de suc de magrana al dia durant dos setmana causava efectes similars als del viagra, augment de testosterona de fins al 30%. I augment de dessig sexual en amdos sexes...

Jo no soc partidari de posar etiquetes de "Super-aliments", però està clar que aquesta fruita l'hauríem de tindre en compte molt més del que ho fem normalment. I si a sobre, està bonissima, doncs mira, a bodes m'aconvides!

Recepta de la casa: proveu-la amb suc de taronja, o si us van les emocions fortes, amb suc de llimona amb aigua, per ressaltar el seu gust dolcet natural...

BCN, Ciutat Veg-friendly

Entrada massa endarrerida, disculpes, tinc el blog massa deixat darrerament, però tot i així crec que aquesta noticia es important senyalar-la.

Cap al març el govern municipal de Barcelona va declarar la ciutat Veg-Friendly, o sigui amiga de la cultura alimentària vegetariana i vegana. Amb l'abstenció dels de sempre, el PP i la seva marca blanca Ciutadans...

La idea es veu que es promoure el sector vegà i vegetarià per donar a conèixer les seves virtuts de salud i medi ambientals,  actualitzar la guia vegetariana de la ciutat cap a la tercera edició (encara disponible la segona edició, per exemple aquí) per ajudar a donar visibilitat als comerços i restauració del sector, i unir-se a la campanya per als dilluns sense carn que va promoure el ex-Beetle i famós vegetarià Poul McCartney. 

Poca cosa més, una ajuda a la visibilitat del sector, la proposta de no menjar car un dia de cada set i actualitzar una guía. Ja veus. I tot i així, aixó va saltar a les noticies com una agressió al desemparat sector de la carn (clar, com es consumeix tan poca...), com una imposició filoetarra-pronazi-judeo-mujaidino-masónica i van ploure les cartes als diaris, cartes escrites per dolguts representants del sector, cartes plenes de veritats a mitges, desinformació i amenaces de plagues bíbliques si no es menja pernil al entrepà de mig matí. Estic per escanejar-la i penjar-la aquí, per a que la vegeu, es tot un poema...

Vaig estarà punt de contestar una d'aquestes cartes al mateix diari, però al final vaig passar. Total, per a que? Si aquell "pájaro" (ja se que en català seria ocell, però... no sona igual) estava tergiversant la polèmica encara li donaria mes arguments, i si de veritat no sap distingir entre carn i proteïna, o entre nutrients essencials i gust personal ... potser que li faci un carnet de la biblioteca, amb el temps que m'estalvio escrivint la carta.

No res, que estem igual que sempre. Sort que cada vegada més gent va prenent coneixement de la gran millora per a la societat d'aquest canvi de costums. Perquè si arriba a ser pels "Salvadors de la pàtria" estem ben arreglats...

Santa paciència.