La negativitat

La negativitat es un d’aquells conceptes ambigus que semblen sortits del temari de filosofia del institut, però que en realitat sorgeixen espontàniament al teu cap quan observes l’actitud de determinades persones i col·lectius, que posen més esforç en destruir i menysvalorar idees i esforços que en crear, com a mínim, alternatives.

Valor que hom relaciona ràpidament amb crítics (de cinema, o del que sigui), la negativitat sembla estar fortament arrelada als col·lectius que es creuen superiors. Bé, de fet, des de que l’home es home, que només cal una diferència entre dos persones, per mínima que sigui, per crear un conflicte. Dis-li religió, hàbits sexuals, comportament, gustos musicals... el que sigui. I això inclou l’alimentació.

Des del primer dia que vaig deixar de consumir carn vaig creure necessari, per educació, no intentar semblar més que ningú, tot i que encara crec que els meus arguments van ser (i son) imbatibles. Vaig intentar ser humil i “educatiu” amb les meves explicacions. Vaig convèncer algunes persones i no ho vaig fer amb moltes altres, però tots ens vam tractar amb respecte.

I un dia em vaig posar a buscar per internet, ja que encara consumeixo ous, làctics i mel, i estava interessat en conèixer experiències de gent com jo. Ai las! El que vaig fer! La negativitat em va colpejar com si un puny sortís de la pantalla.

Il·lús de mi, vaig creure que els vegans ens considerarien a nosaltres, els (odio aquest paraulot, però es més ràpid d’escriure que un altra cosa) ovo-lacto-vegetarians com a cosins germans en una croada a favor de la salut i la ètica. En comptes d’aixó em vaig trobar, molt sorprès, que la majoría de pàgines que vaig visitar ens posaven a nosaltres com un mal exemple, com si no ens esforcéssim el més mínim, com uns mercenaris de la ètica.

Si, potser vaig tindre mala sort i vaig anar a petar al millor de cada casa, tot podria ser. Però quan llegeixes comentaris i et trobés perles com que al veganisme li falta capacitat combativa i hauria d’apendre d’altres moviments com al nacionalsocialisme (tu has estudiat historia, noiet?) o que consumir simulacres de productes càrnics (per exemple, frankfurts de tofu) no es de bons vegetarians, un torna a la teoría que internet a les mans de segons qui es com si al temps dels meus pares li haguessin donat un megàfon al ruc del poble, bajanades per tot el mon, en comptes de en tot un carrer.

El que s’ha de llegir a vegades...