Avui es (o era, que ja son passades les 00) Divendres Sant, el dia que es commemora la mort de Jesucrist. I en motiu d'aquest record, l'esglesia catòlica va tindre a bé decidir que des del carnaval (Carnevale, en llatí, ve a dir "adeu a la carn") fins al diumenge de resurrecció, aquestos 40 dies (es a dir, la Quaresma) siguin de dejú gairebé complert, menjant pà i verdures, sense carn. Es a dir, aixó que actualment no fa ningú. Que jo conegui, com a mínim.
I concretament, Divendres Sant no es pot consumir carn. Segons la doctrina catòlica, clar.
L'idea de no menjar carn com a dejú, prové de que la carn es un aliment nutritiu i que antigament era luxós. No tothom podía menjar carn, ja no a diari, moltissima gent no podía fer-ho gairebé mai. Era un luxe destinat als més rics, i la gent corrent prou podía donar gràcies amb menjar carn en dates senyalades, senyal que l'any no habia anat massa malament.
Així doncs, el dejú i el fet de no menjar carn implicaven dejú, una penitència i un retornar a ser humil, tenir menys força física per poder centrar-se en la part més espiritual del ésser humà.
Llavors, jo que no soc massa religiós, tinc un problema entenent tot aixó... Una mariscada d'aquelles de les que la gent s'acaba llepant els dits la resta de la tarda, no te carn i per tant, podría ser un menjar acceptat per a Divendres Sant? Fins i tot sense anar tan lluny... una paella? A partir de quin moment es considera un plat de peix que sigui penitent? Va per preu? Per tipus de peix? Per quantitat?
Resulta que s'ha fet tradició, aquesta ja secular, derivada dels manaments de l'esglesia, menjar algun tipus de cassola de peix, moltes vegades amb bacalla (un altre peix antigament baratissim, no com ara, pel que tinc entès). Així doncs, sembla curiós que fins i tot les tradicions "cassolanes" acaben donant-li una mica més de vidilla a la penitència. Tampoc ens passessim, devien pensar al seu moment.
Pero peix que no falti, ja que ha de faltar la carn.
Curiós...
