... i hi estic bastant d'acord. No completament, ja que jo no soc vegà, sino vegetarià, i hi han un parell de temes dels que diu que, tot i estant-hi d'acord, crec que te una visió un pel massa esbiaixada. Però bé, els vegans i els vegetarians ja les tenim aquestes coses...
Tot i així, es cert que es un bon discurs, i crec que val la pena veure'l. Hi ha a qui li va canviar la vida, i no m'extranya.
diumenge, 9 de març del 2014
diumenge, 2 de març del 2014
Guia d'iniciació de generandoconciencia.com
Massa dies fa ja que vull publicar alguna coseta, però el temps vola i ara ja amb dos carabassetes que cuidar cada cop es més difícil...
Però no patiu, que no us abandono pas! Avui que només puc fer una petita entradeta, voldria compartir aquest enllaç que m'he trobat a www.generandoconciencia.com i que a primer cop d'ull (falta llegir-lo al detall) em sembla prou interessant, especialment ja que està escrit per un comitè mèdic:
http://www.generandoconciencia.com/Generando/Imagenes/guia-de-iniciacion-vegetariana.pdf
Aprofiteu els comentaris per dir que us ha semblat.
Però no patiu, que no us abandono pas! Avui que només puc fer una petita entradeta, voldria compartir aquest enllaç que m'he trobat a www.generandoconciencia.com i que a primer cop d'ull (falta llegir-lo al detall) em sembla prou interessant, especialment ja que està escrit per un comitè mèdic:
http://www.generandoconciencia.com/Generando/Imagenes/guia-de-iniciacion-vegetariana.pdf
Aprofiteu els comentaris per dir que us ha semblat.
diumenge, 1 de desembre del 2013
Sant tornem-hi...
Ja fa uns quants dies que vaig deixar aquest blog una mica abandonat. No va ser que pases res greu, cap desgràcia ni cap temporada dificil. Son coses que passen.
Aquest blog es un humil projecte personal, i com tot a la vida, te moments més àlgids i moments més baixos. En aquest temps han passat coses que m'han endarrerit tots els meus projectes personals, però també es veritat que haguès tingut temps per entrar ni que fos per dir "Hola, encara estic viu" i no ho vaig fer.
No diré que no tornarà a passar, perque passarà. Pero tampoc diré que abandono, perque faig el que m'agrada i aquest bloc m'agrada, tot i que voldría incrementar el nombre d'entrades. I aquest sera el meu nou projecte per al 2014. Si ho aconseguiré o no, el temps ho dirà.
Així doncs, tornem-hi!
Aquest blog es un humil projecte personal, i com tot a la vida, te moments més àlgids i moments més baixos. En aquest temps han passat coses que m'han endarrerit tots els meus projectes personals, però també es veritat que haguès tingut temps per entrar ni que fos per dir "Hola, encara estic viu" i no ho vaig fer.
No diré que no tornarà a passar, perque passarà. Pero tampoc diré que abandono, perque faig el que m'agrada i aquest bloc m'agrada, tot i que voldría incrementar el nombre d'entrades. I aquest sera el meu nou projecte per al 2014. Si ho aconseguiré o no, el temps ho dirà.
Així doncs, tornem-hi!
diumenge, 4 d’agost del 2013
Amics dels animals del Segrià necessita la teva ajuda!
Fa temps (massa temps) una companya de feina em va demanar si podía publicitar de seva web. Es tracta de la web de la protectora d'animals on fa de voluntaria i on necesiten ajuda de forma desesperada. La crisi ha disparat la quantitat de gossos abandonats i ha fet disminuir perillosament les ajudes (publiques i privades) que reben.
Si tenieu intenció de comprar un gos, sisplau, penseu primer de tot en adoptar-ne un que s'ha quedat sense llar. I si no podeu, qualsevol ajuda que els hi pogueu facilitar serà molt benvinguda.
La seva web es http://www.defensaanimalslleida.blogspot.com.es/
Feu-hi una ullada, i si podeu, penseu en ajudar-los d'alguna forma.
Si tenieu intenció de comprar un gos, sisplau, penseu primer de tot en adoptar-ne un que s'ha quedat sense llar. I si no podeu, qualsevol ajuda que els hi pogueu facilitar serà molt benvinguda.
La seva web es http://www.defensaanimalslleida.blogspot.com.es/
Feu-hi una ullada, i si podeu, penseu en ajudar-los d'alguna forma.
La moda (o no) de no menjar carn
Avui faré una entrada extranya, ja que no puc posicionar-me del tot en un costat o en un altre. I es que hi ha una tendència curiosa a moltes webs i blogs de posar una llista de famosos vegetarians o vegans. No es que ho trobi malament, pero tampoc ho trobo del tot adequat. Al cap hi a la fi, aixó de l'alimentació no deixa de ser una opció personal. Fins a quin punt es pot considerar que fer-se vegetarià es una moda? Si ho fa la teva actriu o cantant favorita llavors ho hem de fer nosaltres? Com si fos la seva forma de vestir o el seu pentinat. No es que sigui dolent, però no crec que sigui una motivació massa bona per a canviar de dieta.
En canvi, també es troben facilment cites de GRANS (i disculpeu les majúscules, pero hi ha hagut gent a la història que ha sigut realment molt gran) personatges que dificilment es consideren una moda, ells mateixos es consideraven com a mestres i com a tal van actuar i van influïr en el pensament de la humanitat que els va sobreviure. Alguns exemples?
"Arribarà un temps en què els éssers humans s'acontentaran amb una alimentació vegetal i es considerarà la matança d'un animal com un crim, igual que l'assassinat d'un ésser humà. Arribarà un dia en què els homes com jo, veuran l'assassinat d'un animal com ara veuen el d'un home. Veritablement l'home és el rei de les bèsties, ja que la seva brutalitat supera la d'aquelles. Vivim per la mort d'altres. Tots som cementiris." - Leonardo da Vinci
"Sento que el progrés espiritual ens demanda el que deixem de matar i menjar als nostres germans, criatures de Déu i només per satisfer els nostres pervertits i sensuals apetits. La supremacia de l'home sobre l'animal hauria de demostrar-se no només avergonyint-nos de la barbara costum de matar-los i devorar-los sinó cuidant-los, protegint-los i estimant-los. No menjar carn constitueix sense cap dubte una gran ajuda per a l'evolució i pau del nostre esperit." - Mahatma Gandhi
"Estimeu tot ésser vivent i pacifiqueu els vostres esperits deixant de matar i menjar animals; aquesta és la veritable prova de religiositat doncs el veritable savi i home de Déu no sols no matarà ni menjarà a cap criatura sinó que estimarà, conservarà i potenciarà la vida en totes les seves manifestacions." - Buda
En canvi, també es troben facilment cites de GRANS (i disculpeu les majúscules, pero hi ha hagut gent a la història que ha sigut realment molt gran) personatges que dificilment es consideren una moda, ells mateixos es consideraven com a mestres i com a tal van actuar i van influïr en el pensament de la humanitat que els va sobreviure. Alguns exemples?
"Arribarà un temps en què els éssers humans s'acontentaran amb una alimentació vegetal i es considerarà la matança d'un animal com un crim, igual que l'assassinat d'un ésser humà. Arribarà un dia en què els homes com jo, veuran l'assassinat d'un animal com ara veuen el d'un home. Veritablement l'home és el rei de les bèsties, ja que la seva brutalitat supera la d'aquelles. Vivim per la mort d'altres. Tots som cementiris." - Leonardo da Vinci
"Sento que el progrés espiritual ens demanda el que deixem de matar i menjar als nostres germans, criatures de Déu i només per satisfer els nostres pervertits i sensuals apetits. La supremacia de l'home sobre l'animal hauria de demostrar-se no només avergonyint-nos de la barbara costum de matar-los i devorar-los sinó cuidant-los, protegint-los i estimant-los. No menjar carn constitueix sense cap dubte una gran ajuda per a l'evolució i pau del nostre esperit." - Mahatma Gandhi
"Estimeu tot ésser vivent i pacifiqueu els vostres esperits deixant de matar i menjar animals; aquesta és la veritable prova de religiositat doncs el veritable savi i home de Déu no sols no matarà ni menjarà a cap criatura sinó que estimarà, conservarà i potenciarà la vida en totes les seves manifestacions." - Buda
Soc molt conscient que no es el mateix el que pugui dir-te Alec Baldwin que el que t'hagués dit Gandhi, pero en general considero que el vegetarianisme es quelcom que un ha de triar per si mateix, després de reflexionar-hi molt. Que molta gent ho hagi sigut o ho sigui, per molt famosos que siguin, no fa més facil ni millor la tria i si que li deixa una lletja etiqueta de "Està de moda!". Es injust, perque potser ells ho son de forma legítima i després de haver arribat a les mateixes conclusions que nosaltres. Pero el fet, la veritat de fons, es que sempre hi ha una llista de vegetarians famosos. Potser ells no tenen culpa de ser populars, pero potser nosaltres si de engrandir a èssers humans iguals que nosaltres per aquest o altres fets.
Per cert, com a curiositat, sabieu que durant molt de temps es va coneixer als vegetarians com a pitagórics? Aixó es degut a que Pitàgores ho va ser i ho va impulsar com a principi per a la seva germandat pitagórica. Així que ja sabeu, la propera vegada que mengeu vegetals, recordeu que la suma dels quadrats dels catets es igual al quadrat de la hipotenusa (teorema de pitàgores), per si de cas...
Per cert, com a curiositat, sabieu que durant molt de temps es va coneixer als vegetarians com a pitagórics? Aixó es degut a que Pitàgores ho va ser i ho va impulsar com a principi per a la seva germandat pitagórica. Així que ja sabeu, la propera vegada que mengeu vegetals, recordeu que la suma dels quadrats dels catets es igual al quadrat de la hipotenusa (teorema de pitàgores), per si de cas...
dissabte, 27 de juliol del 2013
Cròniques Carnívores: Mort per indigestió en 3, 2, 1...
Avui estrenem etiqueta per parlar d'un programa de la tele, Man v. Food, en versió castellana, Crónicas Carnívoras (Efectivament mal traduït, sembla més escaient el títol original, ja que només els descendents del Tiet Sam semblen tindre aquesta bogeria pels concursos de menjar en quantitats industrials, i no només de carn)
Creat i produït pel nordamericà Travel Channel, el programa presentat per l'Adam Richman porta quatre temporades fent repassades als restaurants populars (menjar barat, grans quantitats) de moltes ciutats dels Estats Units i aprofita que hi va per testar els seus plats estrella, tafanejar per les cuines, xerrar amb el amo i ja de pas participar en un concurs d'empassar com un boig plats de qualsevol cosa, des de gelats de 10 kilos fins a safates on la carn cau pels costats. El premi del local normalment es una samarreta i una foto teva penjada a la paret de l'honor del local.
Fins aquí tot podria ser més o menys normal. A veure, cadascú fa el que vol, per Catalunya també tenim uns quants restaurants (els que jo conec, normalment de muntanya) que també juguen a guanyar clientela amb la tàctica de les quantitats ingents. Primer et planten una taula d'embotits i formatges per anar fent gana i després arriba el segon que fa por de quantitat.
La diferència està en la qualitat, per aquí som més de dieta semi-mediterrània (no puc dir mediterrània del tot pels índexs de consum de carn que gastem per aquí, excessius fins i tot pel criteri de dietistes no vegetarians) mentre que allà s'estila molt el fregit amb olis de soja, els arrebossats, les salses de tot, els farciments de multitud de formatges, les cremes de llet i de mantega de cacau, els entrepans que no es poden cobrir de la quantitat de carn, de bacon, de ous remenats, i més salses...
La combinació dels dos factors, racions immenses i qualitat de ingredients qüestionable, fa que el programa sigui un bon exemple de perquè l'obesitat ja es un greu problema de salut als Estats Units. S'espera que al 2030 el índex d'obesitat en adults serà de més d'un 60% de la població en 13 estats. I per aquí no anem massa millor, Espanya ja supera a Estats Units (!!!) a l'index de obesitat infantil.
No dic que aquest programa sigui una mala influència, però tampoc no ajuda que casi no hi apareguin amanides ni fruita per enlloc. Espero que no estiguem condemnats a continuar sent "americanitzats" a aquest estil, o ja definitivament no hi haurà manera de dinar fora de casa.
Creat i produït pel nordamericà Travel Channel, el programa presentat per l'Adam Richman porta quatre temporades fent repassades als restaurants populars (menjar barat, grans quantitats) de moltes ciutats dels Estats Units i aprofita que hi va per testar els seus plats estrella, tafanejar per les cuines, xerrar amb el amo i ja de pas participar en un concurs d'empassar com un boig plats de qualsevol cosa, des de gelats de 10 kilos fins a safates on la carn cau pels costats. El premi del local normalment es una samarreta i una foto teva penjada a la paret de l'honor del local.
Fins aquí tot podria ser més o menys normal. A veure, cadascú fa el que vol, per Catalunya també tenim uns quants restaurants (els que jo conec, normalment de muntanya) que també juguen a guanyar clientela amb la tàctica de les quantitats ingents. Primer et planten una taula d'embotits i formatges per anar fent gana i després arriba el segon que fa por de quantitat.
La diferència està en la qualitat, per aquí som més de dieta semi-mediterrània (no puc dir mediterrània del tot pels índexs de consum de carn que gastem per aquí, excessius fins i tot pel criteri de dietistes no vegetarians) mentre que allà s'estila molt el fregit amb olis de soja, els arrebossats, les salses de tot, els farciments de multitud de formatges, les cremes de llet i de mantega de cacau, els entrepans que no es poden cobrir de la quantitat de carn, de bacon, de ous remenats, i més salses...
La combinació dels dos factors, racions immenses i qualitat de ingredients qüestionable, fa que el programa sigui un bon exemple de perquè l'obesitat ja es un greu problema de salut als Estats Units. S'espera que al 2030 el índex d'obesitat en adults serà de més d'un 60% de la població en 13 estats. I per aquí no anem massa millor, Espanya ja supera a Estats Units (!!!) a l'index de obesitat infantil.
No dic que aquest programa sigui una mala influència, però tampoc no ajuda que casi no hi apareguin amanides ni fruita per enlloc. Espero que no estiguem condemnats a continuar sent "americanitzats" a aquest estil, o ja definitivament no hi haurà manera de dinar fora de casa.
dissabte, 20 de juliol del 2013
Nous Aliments (II): Seitan
I aquí va el segon de la llista de nous aliments, un altre dels clàssics: el seitan. A diferència del tofu, aquest no es massa conegut, i per desgràcia el seu aspecte pot no convidar a provar-lo si mai us el trobeu a una botiga de dietètica i encara no coneixeu les seves propietats.
Sort que estic jo aquí... XD
Originari de Xina i força emprat a la gastronomia oriental, rep el seu nom actual del promotor de la macrobiòtica George Ohsawa, que amb un curiós joc de paraules va rebatejar el original miàn jin xinès pel enginyós joc de paraules "fet de/esdevenir + proteína".
El seitàn es un preparat alimentici fet principalment de gluten de blat (atenció els celíacs!), salsa de soja i algues, enriquit amb aminoàcids i sals minerals. La seva textura porosa pot recordar a un pa tou, però més aviat es més fàcil veure'l considerat com a "carn vegetal". De fet, les preparacions equivalents a carn picada de vegetarians i vegans acostumen a tindre'l com a ingredient habitual: salsitxes, hamburgueses i mandonguilles vegetarianes, entre d'altres. Fàcilment es pot preparar igual que s'haguès fet amb receptes tradicionals de carn.
Te sobre una quarta part del seu pes de proteína pura, uns continguts de greix i colesterol quasi inexistents, i molt poca càrrega calòrica. A més, està enriquit amb aminoàcids i sals minerals, el que el fa un producte molt indicat per vegetarians. A més, te un avantatge organolèptic, que a diferencia del tofu te gust propi. Suau i lleugerament dolç.
Molt recomanable no només per vegetarians, també per a persones amb problemes digestius (fàcil digestió), canalla en edat de creixement i esportistes (molta proteína) i gent valenta en general. El tastaràs?
Font de la imatge: www.totvegan.com
Sort que estic jo aquí... XD
Originari de Xina i força emprat a la gastronomia oriental, rep el seu nom actual del promotor de la macrobiòtica George Ohsawa, que amb un curiós joc de paraules va rebatejar el original miàn jin xinès pel enginyós joc de paraules "fet de/esdevenir + proteína".
El seitàn es un preparat alimentici fet principalment de gluten de blat (atenció els celíacs!), salsa de soja i algues, enriquit amb aminoàcids i sals minerals. La seva textura porosa pot recordar a un pa tou, però més aviat es més fàcil veure'l considerat com a "carn vegetal". De fet, les preparacions equivalents a carn picada de vegetarians i vegans acostumen a tindre'l com a ingredient habitual: salsitxes, hamburgueses i mandonguilles vegetarianes, entre d'altres. Fàcilment es pot preparar igual que s'haguès fet amb receptes tradicionals de carn.
Te sobre una quarta part del seu pes de proteína pura, uns continguts de greix i colesterol quasi inexistents, i molt poca càrrega calòrica. A més, està enriquit amb aminoàcids i sals minerals, el que el fa un producte molt indicat per vegetarians. A més, te un avantatge organolèptic, que a diferencia del tofu te gust propi. Suau i lleugerament dolç.
Molt recomanable no només per vegetarians, també per a persones amb problemes digestius (fàcil digestió), canalla en edat de creixement i esportistes (molta proteína) i gent valenta en general. El tastaràs?
Font de la imatge: www.totvegan.com
dilluns, 15 de juliol del 2013
A casa de l'enemic...
Aquesta setmana vaig fer una cosa que no hagués dit mai que tornaria a fer: sopar al McDonald's...
I no, no he deixat de banda la meva nova etapa com a vegetarià (ja fa un any que ho soc, però després de 35 anys de menjar carn, tardarà en deixar de ser una "nova" etapa), però de vegades sap greu condicionar a on poden anar els teus amics quan van amb tu, especialment si només tens un marge de 30 minuts abans d'entrar al cine i la famosa cadena està a tocar del cine.
Així que allà em teniu, amb la meva amanida de l'horta i les meves patates fregides, imaginant-me a la noia que em va cobrar com reia darrera del mostrador amb els seus companys. Molt freqüent segur que no ho es...
I va ser pel poc temps que teniem que no vaig fer una cosa que se'm va passar pel cap, es a dir, posar una sugerencia a la bustia de idem per demanar que també tinguessin hamburgueses vegetarianes.
Us sona extrany? Potser aquí si, perque el vegetarianisme encara no està massa extés, pero aquest 2013 aquesta mateixa cadena americana de menjar ràpid implantarà a la India una nova hamburguesa sense carn, feta de puré de patates, pessols i espècies. L'elecció del país no es casualitat, per temes religiosos, la India es un dels paisos amb menys consum de carn per càpita del mon i on més vegetarians hi han.
Potser algun dia també ho faran aquí, qui ho sap. De moment però, m'alimentaré de guarnicions. Que tenen de dolentes les abraçades?
Font de la imatge: www.desmotivaciones.es
I no, no he deixat de banda la meva nova etapa com a vegetarià (ja fa un any que ho soc, però després de 35 anys de menjar carn, tardarà en deixar de ser una "nova" etapa), però de vegades sap greu condicionar a on poden anar els teus amics quan van amb tu, especialment si només tens un marge de 30 minuts abans d'entrar al cine i la famosa cadena està a tocar del cine.
Així que allà em teniu, amb la meva amanida de l'horta i les meves patates fregides, imaginant-me a la noia que em va cobrar com reia darrera del mostrador amb els seus companys. Molt freqüent segur que no ho es...
I va ser pel poc temps que teniem que no vaig fer una cosa que se'm va passar pel cap, es a dir, posar una sugerencia a la bustia de idem per demanar que també tinguessin hamburgueses vegetarianes.
Us sona extrany? Potser aquí si, perque el vegetarianisme encara no està massa extés, pero aquest 2013 aquesta mateixa cadena americana de menjar ràpid implantarà a la India una nova hamburguesa sense carn, feta de puré de patates, pessols i espècies. L'elecció del país no es casualitat, per temes religiosos, la India es un dels paisos amb menys consum de carn per càpita del mon i on més vegetarians hi han.
Potser algun dia també ho faran aquí, qui ho sap. De moment però, m'alimentaré de guarnicions. Que tenen de dolentes les abraçades?
Font de la imatge: www.desmotivaciones.es
dissabte, 15 de juny del 2013
Guía de restaurants vegetarians a Barcelona (2ª edició)
Jo que soc un "novatillo" amb el tema del vegetarianisme, acabo de descobrir que hi ha una guia de restaurants vegetarians, vegans i similars (friendly, macrobiòtics, etc) situats a Barcelona, editada per l'ajuntament de la ciutat, i ja en segona edició.
Sembla informació molt útil, per a quan s'hagi de viatjar cap a la capital catalana, així que us deixo l'enllaç ben preparadet per a tots vosaltres aqui.
Diria que estaria bé que La Paería (o sigui, l'ajuntament de Lleida) fes el mateix, però... per posar-ne només dos al plànol, no cal massa esforç tampoc. Algún dia us parlaré d'ells...
Sembla informació molt útil, per a quan s'hagi de viatjar cap a la capital catalana, així que us deixo l'enllaç ben preparadet per a tots vosaltres aqui.
Diria que estaria bé que La Paería (o sigui, l'ajuntament de Lleida) fes el mateix, però... per posar-ne només dos al plànol, no cal massa esforç tampoc. Algún dia us parlaré d'ells...
dissabte, 8 de juny del 2013
Insectes, la panacea alimentícia?
Una d'aquelles noticies que de cop comenten a totes les ràdios i son portada de tots els diaris, sensacionalistes o no: la FAO (organització de les nacions unides per a la alimentació i l'agricultura) recomana el consum d'insectes com a font de nutrients, complerta i senzilla d'obtindre.
Mola la foto, eh?
Aquestos nutrients, puntualitzen, no necesariament hauríen de ser per a consum humà, sinó que podrien servir com a matèria primera de pinsos per a les explotacions agropecuàries. I clar, per menjar. De fet, també comenten que una gran proporció de la població mundial ja s'alimenta d'aquestes espècies animals (podeu consultar l'enllaç d'on he agafat la foto per a més dades, que particularment a mi no em semblen necessàries).
El cas es que no deixa de ser irònic (i més, venint de la FAO, que ha degut patir moltes retallades per a que un becari acabi fent un informe així) que abans que recomanar una dieta vegetariana, es faci amb els insectes.
I serà que no hi han motius: es necessita molta menys energia i aigua per kilogram de vegetals que per kilogram de carn. Però molta menys. Com 100 l / kg de cereals enfront de 20.000 l / kg de carn. Com se us ha quedat el cos? I aixó sense contar la gran quantitat de residus (femta, orina, etc) que generen. Per que us recordo que a dia de avui el ritme de producció de carn creix al triple de velocitat que el de creixement de la població. Aquestes dades provenen d'un antic informe de la..., anda, de la FAO.
O sigui, que davant dels futurs problemes alimenticis de la població, es més recomanable buscar quelcom abundant, viu i conscient per alimentar-se que fer cas de les dades de la mateixa organització que recomanaven el vegetarianisme? Doncs res, potser es qüestió d'alimentar-se de polítics: abunden, proliferen ràpidament i han estat ben alimentat durant anys i anys.
Font de la imatge: http://www.taringa.net/posts/info/3492760/Comer-Insectos-entomofagia.html
P.S: Acabant d'escriure aquesta entrada, m'entero que ara la FAO afegeix a la dieta "solventaproblemes" les meduses. En aquest cas, ja que a l'orient ja se les menjen i de pas es reduiria la població. Qualsevol dia recomanaran de veritat lo dels polítics...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)