Després del Tofu i el Seitàn, els dos aliments diguem nous que més fàcilment hom es pot trobar de forma habitual quan busca alternatives vegetarianes, avui us presento un dels que ja comencen a ser més dificilets. De coneixer, no pas de trobar. El miso.
El miso es una pasta aromàtica d'origen oriental, fermentada a partir de llavors de soja, cereals i sal, el nom del qual significa "fort de gust". I bé, he de dir que mai una definició ha estat tan ben triada. Te un fort gust a salsa de soja concentrada, per entendre'ns. Tot i que no s'ha de menjar així tal qual, com si fos un paté. Es força habitual trobar-la relacionada amb sopes i brous.
 |
| Miso blanc, vermell i negre, a més temps fermentant, gust més fort i color més fosc. Font de la imatge www.micocinavegetariana.com |
El miso tradicional (de tot el que es industrial, com bé sabeu o sospiteu, un no pot esperar que sigui tan bo com el de tota la vida) te molt bones propietats per al cos: conté una gran quantitat d'enzims que afavoreixen la digestió, regenera la flora microbiana, afavoreix la digestió, es altament nutritiu en vitamines, minerals i proteïnes, etc. Un llarg etcètera.
La única precaució, no fer-li un tractament tèrmic de cap tipus. Ni pasteuritzar-lo, ni posar-lo a la sopa quan encara es bullenta. Una culleradeta dissolta quan estem a punt de prendre la sopa i ens podrem beneficiar de les seves propietats.
Es un aliment molt recomanable, que només espantarà a aquells als que no els hi agrada el fort gust de la soja fermentada. Pero a tot es pot acostumar un. Si vol, clar.
Des d'aqui, ho recomano. Encara que sigui estiu i ara una sopa calenteta no vingui massa de gust...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada