Ja som un més!

Si us heu sorprés al veure que aquest blog tardava (més de l'habiatual) en tindre noves entrades, es que hi ha hagut un bon motiu. El dia 16 de novembre va neixer el nou membre de la família, l'Adrià. Benvinguda carbasseta!

Més alegria per a la casa, encara que durant una temporada actualitzaré en blog com pugui i quan pugui. Que no serà poc...

Magranes

Estic molt il·lusionat aquestos dies ja que els quatre magraners que vam plantar al mini-jardí de casa (sembla mentida que hi capiguin els quatre) han començat a tindre els primers fruits esquerdats, i per tant, llestos per a collir i gaudir. Mireu, mireu...

 

Si ja de per si poder menjar aquesta meravella de fruita, (i a sobre, de forma ecològica) ja es tot un plaer, a sobre poder tindre-les com aquell que diu a la mateixa porta de casa ja es una gran oportunitat per a gaudir-la sense límit.

Púnica granatum és el nom científic d'aquest originari de Pèrsia i extés primer per la vella Europa pels fenicis, a la península ibèrica pels Àrabs i ja cap a Amèrica pels navegants post colombins. Apart de ser un arbre força maco, dona un fruit boníssim i amb moltíssimes propietats. Així ràpid:

- Ric en minerals, especialment en potassi, però també en fosfor, manganès, calci, ferro i magnesi.

- Ric en vitamines C i B2.

- Gran poder antioxidant.

- Afavoreix el sistema cardiovascular (redueix pressió arterial i ajuda a netejar les artèries).

- Redueix la placa dental i te propietats antibacterianes (les parts blanques de l'escorça es fan servir a l'India com a ingredient per a dentífrics naturals).

- Elimina paràsits intestinals.

- Antiinflamatori, millora la resistència muscular i la formació de teixit ossi.

- Aixó voldria agafar-ho amb pinces, ja que llegeixo a molts llocs que es treu d'estudis que en molts casos encara es desenvolupen, però sembla que podria ajudar a donar algun tipus de resistència enfront el creixement de cèl·lules cancerígenes.

- Hi han estudis que diuen que un got de suc de magrana al dia durant dos setmana causava efectes similars als del viagra, augment de testosterona de fins al 30%. I augment de dessig sexual en amdos sexes...

Jo no soc partidari de posar etiquetes de "Super-aliments", però està clar que aquesta fruita l'hauríem de tindre en compte molt més del que ho fem normalment. I si a sobre, està bonissima, doncs mira, a bodes m'aconvides!

Recepta de la casa: proveu-la amb suc de taronja, o si us van les emocions fortes, amb suc de llimona amb aigua, per ressaltar el seu gust dolcet natural...

BCN, Ciutat Veg-friendly

Entrada massa endarrerida, disculpes, tinc el blog massa deixat darrerament, però tot i així crec que aquesta noticia es important senyalar-la.

Cap al març el govern municipal de Barcelona va declarar la ciutat Veg-Friendly, o sigui amiga de la cultura alimentària vegetariana i vegana. Amb l'abstenció dels de sempre, el PP i la seva marca blanca Ciutadans...

La idea es veu que es promoure el sector vegà i vegetarià per donar a conèixer les seves virtuts de salud i medi ambientals,  actualitzar la guia vegetariana de la ciutat cap a la tercera edició (encara disponible la segona edició, per exemple aquí) per ajudar a donar visibilitat als comerços i restauració del sector, i unir-se a la campanya per als dilluns sense carn que va promoure el ex-Beetle i famós vegetarià Poul McCartney. 

Poca cosa més, una ajuda a la visibilitat del sector, la proposta de no menjar car un dia de cada set i actualitzar una guía. Ja veus. I tot i així, aixó va saltar a les noticies com una agressió al desemparat sector de la carn (clar, com es consumeix tan poca...), com una imposició filoetarra-pronazi-judeo-mujaidino-masónica i van ploure les cartes als diaris, cartes escrites per dolguts representants del sector, cartes plenes de veritats a mitges, desinformació i amenaces de plagues bíbliques si no es menja pernil al entrepà de mig matí. Estic per escanejar-la i penjar-la aquí, per a que la vegeu, es tot un poema...

Vaig estarà punt de contestar una d'aquestes cartes al mateix diari, però al final vaig passar. Total, per a que? Si aquell "pájaro" (ja se que en català seria ocell, però... no sona igual) estava tergiversant la polèmica encara li donaria mes arguments, i si de veritat no sap distingir entre carn i proteïna, o entre nutrients essencials i gust personal ... potser que li faci un carnet de la biblioteca, amb el temps que m'estalvio escrivint la carta.

No res, que estem igual que sempre. Sort que cada vegada més gent va prenent coneixement de la gran millora per a la societat d'aquest canvi de costums. Perquè si arriba a ser pels "Salvadors de la pàtria" estem ben arreglats...

Santa paciència.

Divendres Sant

Avui es (o era, que ja son passades les 00) Divendres Sant, el dia que es commemora la mort de Jesucrist. I en motiu d'aquest record, l'esglesia catòlica va tindre a bé decidir que des del carnaval (Carnevale, en llatí, ve a dir "adeu a la carn") fins al diumenge de resurrecció, aquestos 40 dies (es a dir, la Quaresma) siguin de dejú gairebé complert, menjant pà i verdures, sense carn. Es a dir, aixó que actualment no fa ningú. Que jo conegui, com a mínim.

I concretament, Divendres Sant no es pot consumir carn. Segons la doctrina catòlica, clar.

L'idea de no menjar carn com a dejú, prové de que la carn es un aliment nutritiu i que antigament era luxós. No tothom podía menjar carn, ja no a diari, moltissima gent no podía fer-ho gairebé mai. Era un luxe destinat als més rics, i la gent corrent prou podía donar gràcies amb menjar carn en dates senyalades, senyal que l'any no habia anat massa malament. 

Així doncs, el dejú i el fet de no menjar carn implicaven dejú, una penitència i un retornar a ser humil, tenir menys força física per poder centrar-se en la part més espiritual del ésser humà.

Llavors, jo que no soc massa religiós, tinc un problema entenent tot aixó... Una mariscada d'aquelles de les que la gent s'acaba llepant els dits la resta de la tarda, no te carn i per tant, podría ser un menjar acceptat per a Divendres Sant? Fins i tot sense anar tan lluny... una paella? A partir de quin moment es considera un plat de peix que sigui penitent? Va per preu? Per tipus de peix? Per quantitat?

Resulta que s'ha fet tradició, aquesta ja secular, derivada dels manaments de l'esglesia, menjar algun tipus de cassola de peix, moltes vegades amb bacalla (un altre peix antigament baratissim, no com ara, pel que tinc entès). Així doncs, sembla curiós que fins i tot les tradicions "cassolanes" acaben donant-li una mica més de vidilla a la penitència. Tampoc ens passessim, devien pensar al seu moment.

Pero peix que no falti, ja que ha de faltar la carn.

Curiós...

Alerta per acrilamida (millor quan menys torradet...)

Només un actualització ràpida per a no deixar passar més temps sense publicar un enllaç que fa algun temps que em va cridar l'atenció.

A la web de AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentária y Nutrición) van donar una noticia a finals de juliol, no tant com a alerta, sino més com una precaució davant d'un compost que es creu que podria ser cancerígen. Encara que no està demostrat, aixó es prou indicatiu com per començar a donar algún toc d'atenció, i alguna recomanació també.

L'acrilamida es una substància durant el cuinat a altes temperatures, especialment en aliments amb un alt índex de hidrats de carboni com cereals, patates, etc.

Així doncs, procureu que a l'hora de cuinar o fregir aliments el color no es faci massa fosc, ja que aixó es indicatiu d'un alt índex de aclilamides a l'aliment.

Més informació, a la web del AECOSAN.

Decàleg de la meva alimentació

I això no significa que sigui perfecte, ni que qui ho llegeixi hagi de seguir aquestes mateixes pautes. Jo no soc metge ni nutricionista, el que fa que encara que tingui coneixements de nutrició i que em dediqui molt a investigar i contrastar moltíssim tot el que llegeixo a publicacions de la xarxa o fora, pugui estar equivocat. Però crec que aquesta possibilitat es petita. En tot cas, aquí teniu les que son les 10 normes en les quals baso la meva alimentació:

1.- Vegetariana. Go green. 

Aquesta és fàcil. No menjo carn ni peix, i no incloc cap aliment que en tingui encara que sigui una petita part (gelatines amb proteïna animal o vegetal, gominoles amb farina de carn, etc).

2.- Ecològic. Go eco.

Sempre que es pugui. El mercat ecològic es molt petit, falta molta demanda com perquè els preus puguin baixar significativament, però comencen a haver-hi grans cadenes amb un sector de productes ecològics a un preu encara car però ja dintre del raonable.

3.- No processat. Go simple.

Sigui quin sigui l'aliment de què parlem, com més processat estigui pitjor. De tal manera que com més tractaments li han fet a la indústria alimentària, menys nutritiu serà i més adulterat el trobarem. No ho dubteu. Això inclou evitar sempre que sigui possible (que ho sapiguem) els transgènics.

4.- De la terra. Km 0. (Don't go?)

Sempre del més a prop possible. I en aquest punt no serè necessàriament nacionalista, però sí que per lògica quan més tardem en consumir un aliment d'ençà que es va collir o fabricar, més nutrients que ha perdut. Menció especial a la fruita que mantenen a les cambres de conservació fins a un any, perdent totes les bones propietats que tenia.

5.- Fet a casa. Go home.

Sempre que es pugui, menjar fet a casa. Demana més temps, però serà més bo en tots els sentits. Fins i tot si entrem en contradicció amb qualsevol altre punt, és millor si t'ho fas tu (per exemple, carn picada que faig per als nens, millor feta a casa). Més saludable i també més barat que comprar coses a fora. Que no té molt a veure amb el que es parla aquí en principi, però recordeu que el punt 2 toca la butxaca.

6. Menys sucre. No go-lòs. (ho sento, no me n'he pogut estar)

Reduir la quantitat de sucre ingerida, tant com es pugui. Fins i tot si faig un pastís a casa (recorda, punt 5) per defecte la quantitat de sucre de la recepta passa a ser la meitat. I sempre amb sucre moreno (punt 3). Aprofitar les alternatives saludables com la stevia (no processada, la fulla triturada serveix) i el xarop d'auró (passant-me pel forro el punt 4, que hi farem).

7. Sense llet. Go free, cows.

Eliminada la llet de la dieta, com a mínim la líquida i no fermentada (el formatge, mantegues i yogurs encara són allà, encara que s'ha de moderar el consum). Es pot aprofitar i fer servir un ampli rang de llets vegetals liquades (civada, ametlla, soja, arròs, avellanes, etc).

8. Integral. Go real.

Farines integrals, pà integral, etc. Consumir l'aliment complet, aporta fibra i molt més nutrients, i baixa l'índex glucèmic del mateix. A més a més, sacia més ràpidament. Però recordeu els punts 2 i 3, la industria alimentària està plena de mercenaris que no dubtaran en afegir una mica de segó i colorant vermell a la farina blanca perquè el pa barat sembli integral.

9. Alternatives. Go different.

Sempre es pot trobar una alternativa a allò que pot semblar que necessitem i no podem eliminar de la dieta. Seitàn en comptes de carn, llets vegetals en comptes de la de vaca, stevia pel sucre, etc. Ens hem d'informar bé del que existeix al mercat, mireu molt als supers i botigues d'alimentació. Consulteu webs especialitzades. Hi ha alternatives per a gairebé tot, segur que alguna un convenç.

10. Pecar és humà i perdonar diví. (Go "a cascarla" de tant en tant)

I és que tampoc seria bo obsessionar-se i "menjar-vos el cap" amb l'alimentació. Si és l'aniversari del fill i s'ha obsessionat amb un pastís d'aquells 95% artificials i fins als núvols de sucre, ni a ell ni a tu us passarà res per un dia. Si ho feu amb freqüència i tant que passarà, però hauran ocasions que la lògica dictarà que és millor passar de puntetes i seguir amb la rutina una estona després que no obsessionar-se i tancar-se en banda com uns radicals.

Com sempre, són opinions personals, i puc estar equivocat. Com deia el Grouxo Marx. Aquests són els meus principis, si no us agraden, tinc uns altres..." XD

Tenim problemes tècnics...

Bona nit a tothom,

Com el llibre del Lemony Snicket, una sèrie de catastrofiques desgràcies, aquestes de caire informàtic, m'obliguen a estar una bona temporada salvant el que pugui del cataclisme i muntant i reinstal·lant la resta.

Aixó vol dir que faré els missatges des del mòbil, més curts del normal i potser amb (encara) menys frequència, pero continuaré estant per aquí. Encara que sigui per dir que odio la informàtica i la p### mare que la va matricular...

Au, ja m'he quedat més tranquil. No em serveix de res, però per algun lloc es comença...