Guía de restaurants vegetarians a Barcelona (2ª edició)

Jo que soc un "novatillo" amb el tema del vegetarianisme, acabo de descobrir que hi ha una guia de restaurants vegetarians, vegans i similars (friendly, macrobiòtics, etc) situats a Barcelona, editada per l'ajuntament de la ciutat, i ja en segona edició.

Sembla informació molt útil, per a quan s'hagi de viatjar cap a la capital catalana, així que us deixo l'enllaç ben preparadet per a tots vosaltres aqui.

Diria que estaria bé que La Paería (o sigui, l'ajuntament de Lleida) fes el mateix, però... per posar-ne només dos al plànol, no cal massa esforç tampoc. Algún dia us parlaré d'ells...

Insectes, la panacea alimentícia?

Una d'aquelles noticies que de cop comenten a totes les ràdios i son portada de tots els diaris, sensacionalistes o no: la FAO (organització de les nacions unides per a la alimentació i l'agricultura) recomana el consum d'insectes com a font de nutrients, complerta i senzilla d'obtindre.

Mola la foto, eh? 

Aquestos nutrients, puntualitzen, no necesariament hauríen de ser per a consum humà, sinó que podrien servir com a matèria primera de pinsos per a les explotacions agropecuàries. I clar, per menjar. De fet, també comenten que una gran proporció de la població mundial ja s'alimenta d'aquestes espècies animals (podeu consultar l'enllaç d'on he agafat la foto per a més dades, que particularment a mi no em semblen necessàries).

El cas es que no deixa de ser irònic (i més, venint de la FAO, que ha degut patir moltes retallades per a que un becari acabi fent un informe així) que abans que recomanar una dieta vegetariana, es faci amb els insectes. 

I serà que no hi han motius: es necessita molta menys energia i aigua per kilogram de vegetals que per kilogram de carn. Però molta menys. Com 100 l / kg de cereals enfront de 20.000 l / kg de carn. Com se us ha quedat el cos? I aixó sense contar la gran quantitat de residus (femta, orina, etc) que generen. Per que us recordo que a dia de avui el ritme de producció de carn creix al triple de velocitat que el de creixement de la població. Aquestes dades provenen d'un antic informe de la..., anda, de la FAO.

O sigui, que davant dels futurs problemes alimenticis de la població, es més recomanable buscar quelcom abundant, viu i conscient per alimentar-se que fer cas de les dades de la mateixa organització que  recomanaven el vegetarianisme? Doncs res, potser es qüestió d'alimentar-se de polítics: abunden, proliferen ràpidament i han estat ben alimentat durant anys i anys.

Font de la imatge: http://www.taringa.net/posts/info/3492760/Comer-Insectos-entomofagia.html

P.S: Acabant d'escriure aquesta entrada, m'entero que ara la FAO afegeix a la dieta "solventaproblemes" les meduses. En aquest cas, ja que a l'orient ja se les menjen i de pas es reduiria la població. Qualsevol dia recomanaran de veritat lo dels polítics...

La negativitat

La negativitat es un d’aquells conceptes ambigus que semblen sortits del temari de filosofia del institut, però que en realitat sorgeixen espontàniament al teu cap quan observes l’actitud de determinades persones i col·lectius, que posen més esforç en destruir i menysvalorar idees i esforços que en crear, com a mínim, alternatives.

Valor que hom relaciona ràpidament amb crítics (de cinema, o del que sigui), la negativitat sembla estar fortament arrelada als col·lectius que es creuen superiors. Bé, de fet, des de que l’home es home, que només cal una diferència entre dos persones, per mínima que sigui, per crear un conflicte. Dis-li religió, hàbits sexuals, comportament, gustos musicals... el que sigui. I això inclou l’alimentació.

Des del primer dia que vaig deixar de consumir carn vaig creure necessari, per educació, no intentar semblar més que ningú, tot i que encara crec que els meus arguments van ser (i son) imbatibles. Vaig intentar ser humil i “educatiu” amb les meves explicacions. Vaig convèncer algunes persones i no ho vaig fer amb moltes altres, però tots ens vam tractar amb respecte.

I un dia em vaig posar a buscar per internet, ja que encara consumeixo ous, làctics i mel, i estava interessat en conèixer experiències de gent com jo. Ai las! El que vaig fer! La negativitat em va colpejar com si un puny sortís de la pantalla.

Il·lús de mi, vaig creure que els vegans ens considerarien a nosaltres, els (odio aquest paraulot, però es més ràpid d’escriure que un altra cosa) ovo-lacto-vegetarians com a cosins germans en una croada a favor de la salut i la ètica. En comptes d’aixó em vaig trobar, molt sorprès, que la majoría de pàgines que vaig visitar ens posaven a nosaltres com un mal exemple, com si no ens esforcéssim el més mínim, com uns mercenaris de la ètica.

Si, potser vaig tindre mala sort i vaig anar a petar al millor de cada casa, tot podria ser. Però quan llegeixes comentaris i et trobés perles com que al veganisme li falta capacitat combativa i hauria d’apendre d’altres moviments com al nacionalsocialisme (tu has estudiat historia, noiet?) o que consumir simulacres de productes càrnics (per exemple, frankfurts de tofu) no es de bons vegetarians, un torna a la teoría que internet a les mans de segons qui es com si al temps dels meus pares li haguessin donat un megàfon al ruc del poble, bajanades per tot el mon, en comptes de en tot un carrer.

El que s’ha de llegir a vegades...

Nous aliments (I): Tofu

Estrenem secció, dedicada a donar a conèixer i explicar alguns aliments potser no molt desconeguts, pero que no acostumen a entrar a l'alimentació tradicional. Com a mínim, per aquestes contrades. A l'orient, d'on provenen la majoría d'aquestos aliments, tenen un tradició milenaria. Per tant, aixó de nous es relatiu. Així que obrim-nos tots a les noves cultures i la gastronomia saludable amb el primer de tots, el tofu.

Es creu que es va fer per primer cop a la Xina i que gracies a l'extensió del budisme (que per respecte als èssers sensibles, promouen el vegetarianisme sempre que sigui possible) es va extendre a Corea i al Japó. De fet, la paraula "tofu" prové del japonés, com a derivació fonètica de l'expresió xinesa "mongeta fermentada".

Que si, que si, però... què és el tofu? El tofu no es més que llet de soja quallada i premsada. Potser per aixó hom pot trobar el tofu descrit com a "formatge vegetarià" quan en realitat de formatge te més aviat poc, s'asembla més a carn magra. Més o menys, salvant les distàncies.

Les seves característiques nutricionals son molt interessants: molta proteína, poc greix i poques caloríes. Es una font important de ferro. Segons la forma de fer-lo, pot estar enriquit amb magnesi, calci i fins i tot vitamina B12, importantísima pels vegans o vegetarians estrictes. Aixó últim, però, no es troba sempre, s'ha de consultar primer a l'envàs. 

Respecte les característiques organolèptiques, doncs avançant-me a la pregunta més habitual, no, no sap com la llet de soja (aixó per a la gent a qui no li agrada). El seu gust no s'asembla a res al que estiguem acostumats els occidentals. La textura, que pot variar segons el nivell de premsat, es semirígida i no fibrosa com la carn ni untuosa com el formatge, es diferent també. Al igual que altres aliments com la patata, pot fer de "esponja" de gustos, agafant-los dels altres aliments amb els que el cuinem.

No s'acostuma a utilitzar tal qual per a menjar, diguem que es principalment matèria prima per fer altres plats. Per sí sol, no es que sigui una explosió de gust a la boca, per entendre'ns. Es pot fer servir per arreboçar, per ficar als plats com a complement proteic, per fer hamburgueses vegetals, etc. N'hi han moltes receptes i molt variades. 

I per acabar, si preneu la precaució de comprar tofu ecològic (que es el que es troba majoritariament, sobretot a dietètiques i botigues de menjar ecològic), podreu estar segurs que s'ha fet servir soja no transgènica. El que es important avui. I podría resultar ser molt important al futur proper. Mai no està de més ser previngut.

El perquè de tot plegat

No, darrera del meu pseudònim no s'amaga Quim Monzó, per si se us havia acudit. En realitat el títol de l'article d'avui es centra en la gran pregunta que tothom que canvia d'una dieta amb carn cap al vegetarianisme o el veganisme ha de respondre. I es que ningú no ho preguntaria si hagués nascut en una família que no menja carn. Es com la nacionalitat. Un es català perquè va néixer a Catalunya. Però si de cop demanés la ciutadania sueca (per dir alguna), la primera pregunta de tothom seria "Perquè?". Suposo que es el que tenen els canvis radicals.

Doncs tinc molts motius per no menjar carn, aquí van:

1) No es necessari.

Aquesta es la gran equivocació de la societat. Creure que menjar carn es saludable i ser vegetarià es com quedar-se a mitges. Falta quelcom. Doncs no, es pot tindre una dieta sense consumir carn animal, fins i tot sense consumir cap tipus de producte de procedència animal (com els vegans, que no prenen làctics, ous, ni mel). Es possible i no es complicat. I no només aixó, es més saludable que la dieta tradicional basada en la carn. Podeu trobar molts estudis seriosos per la xarxa. 

2) No ho trobo a faltar.

Aquesta es molt personal, no espero que ningú pensi com jo, però no he sigut mai massa carnívor, la veritat. Sempre he gaudit més les amanides, la escalivada, la verdura, etc, que no pas el tall que venia darrera, imposat una mica per obligació ("Nen! Que has de menjar carn!"). A més, de molts productes alimenticis basats en carn, la majoria tenen el gust de les espècies (com diu la vella dita "Les dones i el fuet, pel pebre") i no tant de la carn en si mateixa, amb alguna excepció com la carn de corder a la brasa.

3) És cruel.

No m'agradaria fer un blog negativista. Ja hi han molts llocs on podeu veure a partir de que es fa el paté, com viuen les gallines ponedores o com sacrifiquen el bestiar. Prefereixo centrar-me en el positiu, com els beneficis del canvi. Però no es pot negar que passa cada dia, i que implica maltractar (i sense necessitat, recordeu el punt 1) essers vius.

4) Es poc ecològic.

Moltíssims problemes ecològics actuals venen derivats de les grans (i no tan grans) explotacions de bestiar. Els residus de nitrogen que s'han filtrat durant anys als subsòl, una quantitat ingent d'aigua consumida per les granges, fins i tot (i no es una broma) el gas metà generat per les vaques en forma de ventositats, que està calculat que te una incidència significativa sobre la capa d'ozó. Juren i perjuren que es veritat, però no puc deixar de riure quan ho explico. Aquestes vacotes...

5) És poc econòmic.

Aquet no us el esperàveu, eh? Doncs si, es cert. Heu vist com puja el preu de les compres si hi ha carn al carret? I en canvi, anant a comprar productes vegetals al mercat, l'estalvi es substancial. Fins i tot comprant productes estrella pels vegetarians, com el tofu i el seitàn, es continua gastant menys.

Així doncs, podeu veure que motius n'hi han. I segur que n'hi han més amb els que no hi he pensat. No espero poder convèncer ningú (tot i que si que m'agradaria que pasés), però tampoc vull deixar de dir la veritat. És possible i es millor en molts aspectes. Així doncs, endavant! Cap al verd!

Engeguem motors!

I així comença tot, la primera incursió al meravellós i màgic mon dels blogs, i ho faig aprofitant l'inici de la meva nova etapa com a vegetarià. Si et preguntaves perquè aquest nom tan estrany per al blog, doncs d'això es tracta.

Fa poc més de sis mesos, un servidor va deixar la carn (si, i el peix). Hi han molts motius, però es podria dir que el principal és, simplement, per que si. Per que me n'he pogut adonar que no em cal. No necessito matar  (ni que matin per a mi) animals per alimentar-me, ni la seva carn per gaudir dels àpats. I si a sobre, això es un benefici per a la meva salut, doncs massa tard que ho he decidit... Així que, amb dos pebrots (verds o vermells, es igual) i amb 35 anys, se'm gira el meu cap de carbassa i canvio de vida. De moment continuo prenent ous i làctics, tot i que intento reduir-los a límits raonables.

Faré servir aquest blog per introduir les meves experiències amb el meu nou estil de vida, el que vagi descobrint i em cridi l'atenció i, ja de pas, penjar receptes que m'agradin. Gent, tinc alguna que us llepareu els dits...

Si ets un vegetarià convençut de tota la vida, veuràs més aviat coses que ja coneixeràs, però potser em podràs pegar un cop de mà amb els meus dubtes o riure una estona amb les meves experiències de novell. En tot cas, benvingut. I si, tal i com em va passar a mi, estàs dubtant respecte al que menges i et crida l'atenció el poder obrir-te a un estil de vida més verd i natural, doncs també.

No tothom madura, n'hi ha que cap al podrit anirem directament des del verd. XD