Sant tornem-hi...

Ja fa uns quants dies que vaig deixar aquest blog una mica abandonat. No va ser que pases res greu, cap desgràcia ni cap temporada dificil. Son coses que passen.

Aquest blog es un humil projecte personal, i com tot a la vida, te moments més àlgids i moments més baixos. En aquest temps han passat coses que m'han endarrerit tots els meus projectes personals, però també es veritat que haguès tingut temps per entrar ni que fos per dir "Hola, encara estic viu" i no ho vaig fer.

No diré que no tornarà a passar, perque passarà. Pero tampoc diré que abandono, perque faig el que m'agrada i aquest bloc m'agrada, tot i que voldría incrementar el nombre d'entrades. I aquest sera el meu nou projecte per al 2014. Si ho aconseguiré o no, el temps ho dirà.

Així doncs, tornem-hi!

Amics dels animals del Segrià necessita la teva ajuda!

Fa temps (massa temps) una companya de feina em va demanar si podía publicitar de seva web. Es tracta de la web de la protectora d'animals on fa de voluntaria i on necesiten ajuda de forma desesperada. La crisi ha disparat la quantitat de gossos abandonats i ha fet disminuir perillosament les ajudes (publiques i privades) que reben.

Si tenieu intenció de comprar un gos, sisplau, penseu primer de tot en adoptar-ne un que s'ha quedat sense llar. I si no podeu, qualsevol ajuda que els hi pogueu facilitar serà molt benvinguda.

La seva web es http://www.defensaanimalslleida.blogspot.com.es/

Feu-hi una ullada, i si podeu, penseu en ajudar-los d'alguna forma.

La moda (o no) de no menjar carn

Avui faré una entrada extranya, ja que no puc posicionar-me del tot en un costat o en un altre. I es que hi ha una tendència curiosa a moltes webs i blogs de posar una llista de famosos vegetarians o vegans. No es que ho trobi malament, pero tampoc ho trobo del tot adequat. Al cap hi a la fi, aixó de l'alimentació no deixa de ser una opció personal. Fins a quin punt es pot considerar que fer-se vegetarià es una moda? Si ho fa la teva actriu o cantant favorita llavors ho hem de fer nosaltres? Com si fos la seva forma de vestir o el seu pentinat. No es que sigui dolent, però no crec que sigui una motivació massa bona per a canviar de dieta.

En canvi, també es troben facilment cites de GRANS (i disculpeu les majúscules, pero hi ha hagut gent a la història que ha sigut realment molt gran) personatges que dificilment es consideren una moda, ells mateixos es consideraven com a mestres i com a tal van actuar i van influïr en el pensament de la humanitat que els va sobreviure. Alguns exemples?

"Arribarà un temps en què els éssers humans s'acontentaran amb una alimentació vegetal i es considerarà la matança d'un animal com un crim, igual que l'assassinat d'un ésser humà. Arribarà un dia en què els homes com jo, veuran l'assassinat d'un animal com ara veuen el d'un home. Veritablement l'home és el rei de les bèsties, ja que la seva brutalitat supera la d'aquelles. Vivim per la mort d'altres. Tots som cementiris." - Leonardo da Vinci

"Sento que el progrés espiritual ens demanda el que deixem de matar i menjar als nostres germans, criatures de Déu i només per satisfer els nostres pervertits i sensuals apetits. La supremacia de l'home sobre l'animal hauria de demostrar-se no només avergonyint-nos de la barbara costum de matar-los i devorar-los sinó cuidant-los, protegint-los i estimant-los. No menjar carn constitueix sense cap dubte una gran ajuda per a l'evolució i pau del nostre esperit." - Mahatma Gandhi

"Estimeu tot ésser vivent i pacifiqueu els vostres esperits deixant de matar i menjar animals; aquesta és la veritable prova de religiositat doncs el veritable savi i home de Déu no sols no matarà ni menjarà a cap criatura sinó que estimarà, conservarà i potenciarà la vida en totes les seves manifestacions." - Buda

Soc molt conscient que no es el mateix el que pugui dir-te Alec Baldwin que el que t'hagués dit Gandhi, pero en general considero que el vegetarianisme es quelcom que un ha de triar per si mateix, després de reflexionar-hi molt. Que molta gent ho hagi sigut o ho sigui, per molt famosos que siguin, no fa més facil ni millor la tria i si que li deixa una lletja etiqueta de "Està de moda!". Es injust, perque potser ells ho son de forma legítima i després de haver arribat a les mateixes conclusions que nosaltres. Pero el fet, la veritat de fons, es que sempre hi ha una llista de vegetarians famosos. Potser ells no tenen culpa de ser populars, pero potser nosaltres si de engrandir a èssers humans iguals que nosaltres per aquest o altres fets.

Per cert, com a curiositat, sabieu que durant molt de temps es va coneixer als vegetarians com a pitagórics? Aixó es degut a que Pitàgores ho va ser i ho va impulsar com a principi per a la seva germandat pitagórica. Així que ja sabeu, la propera vegada que mengeu vegetals, recordeu que la suma dels quadrats dels catets es igual al quadrat de la hipotenusa (teorema de pitàgores), per si de cas...

Cròniques Carnívores: Mort per indigestió en 3, 2, 1...

Avui estrenem etiqueta per parlar d'un programa de la tele, Man v. Food, en versió castellana, Crónicas Carnívoras (Efectivament mal traduït, sembla més escaient el títol original, ja que només els descendents del Tiet Sam semblen tindre aquesta bogeria pels concursos de menjar en quantitats industrials, i no només de carn)

                        

Creat i produït pel nordamericà Travel Channel, el programa presentat per l'Adam Richman porta quatre temporades fent repassades als restaurants populars (menjar barat, grans quantitats) de moltes ciutats dels Estats Units i aprofita que hi va per testar els seus plats estrella, tafanejar per les cuines, xerrar amb el amo i ja de pas participar en un concurs d'empassar com un boig plats de qualsevol cosa, des de gelats de 10 kilos fins a safates on la carn cau pels costats. El premi del local normalment es una samarreta i una foto teva penjada a la paret de l'honor del local.

Fins aquí tot podria ser més o menys normal. A veure, cadascú fa el que vol, per Catalunya també tenim uns quants restaurants (els que jo conec, normalment de muntanya) que també juguen a guanyar clientela amb la tàctica de les quantitats ingents. Primer et planten una taula d'embotits i formatges per anar fent gana i després arriba el segon que fa por de quantitat.

La diferència està en la qualitat, per aquí som més de dieta semi-mediterrània (no puc dir mediterrània del tot pels índexs de consum de carn que gastem per aquí, excessius fins i tot pel criteri de dietistes no vegetarians) mentre que allà s'estila molt el fregit amb olis de soja, els arrebossats, les salses de tot, els farciments de multitud de formatges, les cremes de llet i de mantega de cacau, els entrepans que no es poden cobrir de la quantitat de carn, de bacon, de ous remenats, i més salses...

La combinació dels dos factors, racions immenses i qualitat de ingredients qüestionable, fa que el programa sigui un bon exemple de perquè l'obesitat ja es un greu problema de salut als Estats Units. S'espera que al 2030 el índex d'obesitat en adults serà de més d'un 60% de la població en 13 estats. I per aquí no anem massa millor, Espanya ja supera a Estats Units (!!!) a l'index de obesitat infantil.

No dic que aquest programa sigui una mala influència, però tampoc no ajuda que casi no hi apareguin amanides ni fruita per enlloc. Espero que no estiguem condemnats a continuar sent "americanitzats" a aquest estil, o ja definitivament no hi haurà manera de dinar fora de casa.

Nous Aliments (II): Seitan

I aquí va el segon de la llista de nous aliments, un altre dels clàssics: el seitan. A diferència del tofu, aquest no es massa conegut, i per desgràcia el seu aspecte pot no convidar a provar-lo si mai us el trobeu a una botiga de dietètica i encara no coneixeu les seves propietats.

Sort que estic jo aquí...  XD

                      

Originari de Xina i força emprat a la gastronomia oriental, rep el seu nom actual del promotor de la macrobiòtica George Ohsawa, que amb un curiós joc de paraules va rebatejar el original miàn jin xinès pel enginyós joc de paraules "fet de/esdevenir + proteína".

El seitàn es un preparat alimentici fet principalment de gluten de blat (atenció els celíacs!), salsa de soja i algues, enriquit amb aminoàcids i sals minerals. La seva textura porosa pot recordar a un pa tou, però més aviat es més fàcil veure'l considerat com a "carn vegetal". De fet, les preparacions equivalents a carn picada de vegetarians i vegans acostumen a tindre'l com a ingredient habitual: salsitxes, hamburgueses i mandonguilles vegetarianes, entre d'altres. Fàcilment es pot preparar igual que s'haguès fet amb receptes tradicionals de carn.

Te sobre una quarta part del seu pes de proteína pura, uns continguts de greix i colesterol quasi inexistents, i molt poca càrrega calòrica. A més, està enriquit amb aminoàcids i sals minerals, el que el fa un producte molt indicat per vegetarians. A més, te un avantatge organolèptic, que a diferencia del tofu te gust propi. Suau i lleugerament dolç.

Molt recomanable no només per vegetarians, també per a persones amb problemes digestius (fàcil digestió), canalla en edat de creixement i esportistes (molta proteína) i gent valenta en general. El tastaràs?

Font de la imatge: www.totvegan.com

A casa de l'enemic...

Aquesta setmana vaig fer una cosa que no hagués dit mai que tornaria a fer: sopar al McDonald's...

                      

I no, no he deixat de banda la meva nova etapa com a vegetarià (ja fa un any que ho soc, però després de 35 anys de menjar carn, tardarà en deixar de ser una "nova" etapa), però de vegades sap greu condicionar a on poden anar els teus amics quan van amb tu, especialment si només tens un marge de 30 minuts abans d'entrar al cine i la famosa cadena està a tocar del cine.

Així que allà em teniu, amb la meva amanida de l'horta i les meves patates fregides, imaginant-me a la noia que em va cobrar com reia darrera del mostrador amb els seus companys. Molt freqüent segur que no ho es...

I va ser pel poc temps que teniem que no vaig fer una cosa que se'm va passar pel cap, es a dir, posar una sugerencia a la bustia de idem per demanar que també tinguessin hamburgueses vegetarianes.

Us sona extrany? Potser aquí si, perque el vegetarianisme encara no està massa extés, pero aquest 2013 aquesta mateixa cadena americana de menjar ràpid implantarà a la India una nova hamburguesa sense carn, feta de puré de patates, pessols i espècies. L'elecció del país no es casualitat, per temes religiosos, la India es un dels paisos amb menys consum de carn per càpita del mon i on més vegetarians hi han.

Potser algun dia també ho faran aquí, qui ho sap. De moment però, m'alimentaré de guarnicions. Que tenen de dolentes les abraçades?

Font de la imatge: www.desmotivaciones.es

Guía de restaurants vegetarians a Barcelona (2ª edició)

Jo que soc un "novatillo" amb el tema del vegetarianisme, acabo de descobrir que hi ha una guia de restaurants vegetarians, vegans i similars (friendly, macrobiòtics, etc) situats a Barcelona, editada per l'ajuntament de la ciutat, i ja en segona edició.

Sembla informació molt útil, per a quan s'hagi de viatjar cap a la capital catalana, així que us deixo l'enllaç ben preparadet per a tots vosaltres aqui.

Diria que estaria bé que La Paería (o sigui, l'ajuntament de Lleida) fes el mateix, però... per posar-ne només dos al plànol, no cal massa esforç tampoc. Algún dia us parlaré d'ells...

Insectes, la panacea alimentícia?

Una d'aquelles noticies que de cop comenten a totes les ràdios i son portada de tots els diaris, sensacionalistes o no: la FAO (organització de les nacions unides per a la alimentació i l'agricultura) recomana el consum d'insectes com a font de nutrients, complerta i senzilla d'obtindre.

Mola la foto, eh? 

Aquestos nutrients, puntualitzen, no necesariament hauríen de ser per a consum humà, sinó que podrien servir com a matèria primera de pinsos per a les explotacions agropecuàries. I clar, per menjar. De fet, també comenten que una gran proporció de la població mundial ja s'alimenta d'aquestes espècies animals (podeu consultar l'enllaç d'on he agafat la foto per a més dades, que particularment a mi no em semblen necessàries).

El cas es que no deixa de ser irònic (i més, venint de la FAO, que ha degut patir moltes retallades per a que un becari acabi fent un informe així) que abans que recomanar una dieta vegetariana, es faci amb els insectes. 

I serà que no hi han motius: es necessita molta menys energia i aigua per kilogram de vegetals que per kilogram de carn. Però molta menys. Com 100 l / kg de cereals enfront de 20.000 l / kg de carn. Com se us ha quedat el cos? I aixó sense contar la gran quantitat de residus (femta, orina, etc) que generen. Per que us recordo que a dia de avui el ritme de producció de carn creix al triple de velocitat que el de creixement de la població. Aquestes dades provenen d'un antic informe de la..., anda, de la FAO.

O sigui, que davant dels futurs problemes alimenticis de la població, es més recomanable buscar quelcom abundant, viu i conscient per alimentar-se que fer cas de les dades de la mateixa organització que  recomanaven el vegetarianisme? Doncs res, potser es qüestió d'alimentar-se de polítics: abunden, proliferen ràpidament i han estat ben alimentat durant anys i anys.

Font de la imatge: http://www.taringa.net/posts/info/3492760/Comer-Insectos-entomofagia.html

P.S: Acabant d'escriure aquesta entrada, m'entero que ara la FAO afegeix a la dieta "solventaproblemes" les meduses. En aquest cas, ja que a l'orient ja se les menjen i de pas es reduiria la població. Qualsevol dia recomanaran de veritat lo dels polítics...

La negativitat

La negativitat es un d’aquells conceptes ambigus que semblen sortits del temari de filosofia del institut, però que en realitat sorgeixen espontàniament al teu cap quan observes l’actitud de determinades persones i col·lectius, que posen més esforç en destruir i menysvalorar idees i esforços que en crear, com a mínim, alternatives.

Valor que hom relaciona ràpidament amb crítics (de cinema, o del que sigui), la negativitat sembla estar fortament arrelada als col·lectius que es creuen superiors. Bé, de fet, des de que l’home es home, que només cal una diferència entre dos persones, per mínima que sigui, per crear un conflicte. Dis-li religió, hàbits sexuals, comportament, gustos musicals... el que sigui. I això inclou l’alimentació.

Des del primer dia que vaig deixar de consumir carn vaig creure necessari, per educació, no intentar semblar més que ningú, tot i que encara crec que els meus arguments van ser (i son) imbatibles. Vaig intentar ser humil i “educatiu” amb les meves explicacions. Vaig convèncer algunes persones i no ho vaig fer amb moltes altres, però tots ens vam tractar amb respecte.

I un dia em vaig posar a buscar per internet, ja que encara consumeixo ous, làctics i mel, i estava interessat en conèixer experiències de gent com jo. Ai las! El que vaig fer! La negativitat em va colpejar com si un puny sortís de la pantalla.

Il·lús de mi, vaig creure que els vegans ens considerarien a nosaltres, els (odio aquest paraulot, però es més ràpid d’escriure que un altra cosa) ovo-lacto-vegetarians com a cosins germans en una croada a favor de la salut i la ètica. En comptes d’aixó em vaig trobar, molt sorprès, que la majoría de pàgines que vaig visitar ens posaven a nosaltres com un mal exemple, com si no ens esforcéssim el més mínim, com uns mercenaris de la ètica.

Si, potser vaig tindre mala sort i vaig anar a petar al millor de cada casa, tot podria ser. Però quan llegeixes comentaris i et trobés perles com que al veganisme li falta capacitat combativa i hauria d’apendre d’altres moviments com al nacionalsocialisme (tu has estudiat historia, noiet?) o que consumir simulacres de productes càrnics (per exemple, frankfurts de tofu) no es de bons vegetarians, un torna a la teoría que internet a les mans de segons qui es com si al temps dels meus pares li haguessin donat un megàfon al ruc del poble, bajanades per tot el mon, en comptes de en tot un carrer.

El que s’ha de llegir a vegades...

Nous aliments (I): Tofu

Estrenem secció, dedicada a donar a conèixer i explicar alguns aliments potser no molt desconeguts, pero que no acostumen a entrar a l'alimentació tradicional. Com a mínim, per aquestes contrades. A l'orient, d'on provenen la majoría d'aquestos aliments, tenen un tradició milenaria. Per tant, aixó de nous es relatiu. Així que obrim-nos tots a les noves cultures i la gastronomia saludable amb el primer de tots, el tofu.

Es creu que es va fer per primer cop a la Xina i que gracies a l'extensió del budisme (que per respecte als èssers sensibles, promouen el vegetarianisme sempre que sigui possible) es va extendre a Corea i al Japó. De fet, la paraula "tofu" prové del japonés, com a derivació fonètica de l'expresió xinesa "mongeta fermentada".

Que si, que si, però... què és el tofu? El tofu no es més que llet de soja quallada i premsada. Potser per aixó hom pot trobar el tofu descrit com a "formatge vegetarià" quan en realitat de formatge te més aviat poc, s'asembla més a carn magra. Més o menys, salvant les distàncies.

Les seves característiques nutricionals son molt interessants: molta proteína, poc greix i poques caloríes. Es una font important de ferro. Segons la forma de fer-lo, pot estar enriquit amb magnesi, calci i fins i tot vitamina B12, importantísima pels vegans o vegetarians estrictes. Aixó últim, però, no es troba sempre, s'ha de consultar primer a l'envàs. 

Respecte les característiques organolèptiques, doncs avançant-me a la pregunta més habitual, no, no sap com la llet de soja (aixó per a la gent a qui no li agrada). El seu gust no s'asembla a res al que estiguem acostumats els occidentals. La textura, que pot variar segons el nivell de premsat, es semirígida i no fibrosa com la carn ni untuosa com el formatge, es diferent també. Al igual que altres aliments com la patata, pot fer de "esponja" de gustos, agafant-los dels altres aliments amb els que el cuinem.

No s'acostuma a utilitzar tal qual per a menjar, diguem que es principalment matèria prima per fer altres plats. Per sí sol, no es que sigui una explosió de gust a la boca, per entendre'ns. Es pot fer servir per arreboçar, per ficar als plats com a complement proteic, per fer hamburgueses vegetals, etc. N'hi han moltes receptes i molt variades. 

I per acabar, si preneu la precaució de comprar tofu ecològic (que es el que es troba majoritariament, sobretot a dietètiques i botigues de menjar ecològic), podreu estar segurs que s'ha fet servir soja no transgènica. El que es important avui. I podría resultar ser molt important al futur proper. Mai no està de més ser previngut.

El perquè de tot plegat

No, darrera del meu pseudònim no s'amaga Quim Monzó, per si se us havia acudit. En realitat el títol de l'article d'avui es centra en la gran pregunta que tothom que canvia d'una dieta amb carn cap al vegetarianisme o el veganisme ha de respondre. I es que ningú no ho preguntaria si hagués nascut en una família que no menja carn. Es com la nacionalitat. Un es català perquè va néixer a Catalunya. Però si de cop demanés la ciutadania sueca (per dir alguna), la primera pregunta de tothom seria "Perquè?". Suposo que es el que tenen els canvis radicals.

Doncs tinc molts motius per no menjar carn, aquí van:

1) No es necessari.

Aquesta es la gran equivocació de la societat. Creure que menjar carn es saludable i ser vegetarià es com quedar-se a mitges. Falta quelcom. Doncs no, es pot tindre una dieta sense consumir carn animal, fins i tot sense consumir cap tipus de producte de procedència animal (com els vegans, que no prenen làctics, ous, ni mel). Es possible i no es complicat. I no només aixó, es més saludable que la dieta tradicional basada en la carn. Podeu trobar molts estudis seriosos per la xarxa. 

2) No ho trobo a faltar.

Aquesta es molt personal, no espero que ningú pensi com jo, però no he sigut mai massa carnívor, la veritat. Sempre he gaudit més les amanides, la escalivada, la verdura, etc, que no pas el tall que venia darrera, imposat una mica per obligació ("Nen! Que has de menjar carn!"). A més, de molts productes alimenticis basats en carn, la majoria tenen el gust de les espècies (com diu la vella dita "Les dones i el fuet, pel pebre") i no tant de la carn en si mateixa, amb alguna excepció com la carn de corder a la brasa.

3) És cruel.

No m'agradaria fer un blog negativista. Ja hi han molts llocs on podeu veure a partir de que es fa el paté, com viuen les gallines ponedores o com sacrifiquen el bestiar. Prefereixo centrar-me en el positiu, com els beneficis del canvi. Però no es pot negar que passa cada dia, i que implica maltractar (i sense necessitat, recordeu el punt 1) essers vius.

4) Es poc ecològic.

Moltíssims problemes ecològics actuals venen derivats de les grans (i no tan grans) explotacions de bestiar. Els residus de nitrogen que s'han filtrat durant anys als subsòl, una quantitat ingent d'aigua consumida per les granges, fins i tot (i no es una broma) el gas metà generat per les vaques en forma de ventositats, que està calculat que te una incidència significativa sobre la capa d'ozó. Juren i perjuren que es veritat, però no puc deixar de riure quan ho explico. Aquestes vacotes...

5) És poc econòmic.

Aquet no us el esperàveu, eh? Doncs si, es cert. Heu vist com puja el preu de les compres si hi ha carn al carret? I en canvi, anant a comprar productes vegetals al mercat, l'estalvi es substancial. Fins i tot comprant productes estrella pels vegetarians, com el tofu i el seitàn, es continua gastant menys.

Així doncs, podeu veure que motius n'hi han. I segur que n'hi han més amb els que no hi he pensat. No espero poder convèncer ningú (tot i que si que m'agradaria que pasés), però tampoc vull deixar de dir la veritat. És possible i es millor en molts aspectes. Així doncs, endavant! Cap al verd!

Engeguem motors!

I així comença tot, la primera incursió al meravellós i màgic mon dels blogs, i ho faig aprofitant l'inici de la meva nova etapa com a vegetarià. Si et preguntaves perquè aquest nom tan estrany per al blog, doncs d'això es tracta.

Fa poc més de sis mesos, un servidor va deixar la carn (si, i el peix). Hi han molts motius, però es podria dir que el principal és, simplement, per que si. Per que me n'he pogut adonar que no em cal. No necessito matar  (ni que matin per a mi) animals per alimentar-me, ni la seva carn per gaudir dels àpats. I si a sobre, això es un benefici per a la meva salut, doncs massa tard que ho he decidit... Així que, amb dos pebrots (verds o vermells, es igual) i amb 35 anys, se'm gira el meu cap de carbassa i canvio de vida. De moment continuo prenent ous i làctics, tot i que intento reduir-los a límits raonables.

Faré servir aquest blog per introduir les meves experiències amb el meu nou estil de vida, el que vagi descobrint i em cridi l'atenció i, ja de pas, penjar receptes que m'agradin. Gent, tinc alguna que us llepareu els dits...

Si ets un vegetarià convençut de tota la vida, veuràs més aviat coses que ja coneixeràs, però potser em podràs pegar un cop de mà amb els meus dubtes o riure una estona amb les meves experiències de novell. En tot cas, benvingut. I si, tal i com em va passar a mi, estàs dubtant respecte al que menges i et crida l'atenció el poder obrir-te a un estil de vida més verd i natural, doncs també.

No tothom madura, n'hi ha que cap al podrit anirem directament des del verd. XD