Divendres Sant

Avui es (o era, que ja son passades les 00) Divendres Sant, el dia que es commemora la mort de Jesucrist. I en motiu d'aquest record, l'esglesia catòlica va tindre a bé decidir que des del carnaval (Carnevale, en llatí, ve a dir "adeu a la carn") fins al diumenge de resurrecció, aquestos 40 dies (es a dir, la Quaresma) siguin de dejú gairebé complert, menjant pà i verdures, sense carn. Es a dir, aixó que actualment no fa ningú. Que jo conegui, com a mínim.

I concretament, Divendres Sant no es pot consumir carn. Segons la doctrina catòlica, clar.

L'idea de no menjar carn com a dejú, prové de que la carn es un aliment nutritiu i que antigament era luxós. No tothom podía menjar carn, ja no a diari, moltissima gent no podía fer-ho gairebé mai. Era un luxe destinat als més rics, i la gent corrent prou podía donar gràcies amb menjar carn en dates senyalades, senyal que l'any no habia anat massa malament. 

Així doncs, el dejú i el fet de no menjar carn implicaven dejú, una penitència i un retornar a ser humil, tenir menys força física per poder centrar-se en la part més espiritual del ésser humà.

Llavors, jo que no soc massa religiós, tinc un problema entenent tot aixó... Una mariscada d'aquelles de les que la gent s'acaba llepant els dits la resta de la tarda, no te carn i per tant, podría ser un menjar acceptat per a Divendres Sant? Fins i tot sense anar tan lluny... una paella? A partir de quin moment es considera un plat de peix que sigui penitent? Va per preu? Per tipus de peix? Per quantitat?

Resulta que s'ha fet tradició, aquesta ja secular, derivada dels manaments de l'esglesia, menjar algun tipus de cassola de peix, moltes vegades amb bacalla (un altre peix antigament baratissim, no com ara, pel que tinc entès). Així doncs, sembla curiós que fins i tot les tradicions "cassolanes" acaben donant-li una mica més de vidilla a la penitència. Tampoc ens passessim, devien pensar al seu moment.

Pero peix que no falti, ja que ha de faltar la carn.

Curiós...

Alerta per acrilamida (millor quan menys torradet...)

Només un actualització ràpida per a no deixar passar més temps sense publicar un enllaç que fa algun temps que em va cridar l'atenció.

A la web de AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentária y Nutrición) van donar una noticia a finals de juliol, no tant com a alerta, sino més com una precaució davant d'un compost que es creu que podria ser cancerígen. Encara que no està demostrat, aixó es prou indicatiu com per començar a donar algún toc d'atenció, i alguna recomanació també.

L'acrilamida es una substància durant el cuinat a altes temperatures, especialment en aliments amb un alt índex de hidrats de carboni com cereals, patates, etc.

Així doncs, procureu que a l'hora de cuinar o fregir aliments el color no es faci massa fosc, ja que aixó es indicatiu d'un alt índex de aclilamides a l'aliment.

Més informació, a la web del AECOSAN.

Decàleg de la meva alimentació

I això no significa que sigui perfecte, ni que qui ho llegeixi hagi de seguir aquestes mateixes pautes. Jo no soc metge ni nutricionista, el que fa que encara que tingui coneixements de nutrició i que em dediqui molt a investigar i contrastar moltíssim tot el que llegeixo a publicacions de la xarxa o fora, pugui estar equivocat. Però crec que aquesta possibilitat es petita. En tot cas, aquí teniu les que son les 10 normes en les quals baso la meva alimentació:

1.- Vegetariana. Go green. 

Aquesta és fàcil. No menjo carn ni peix, i no incloc cap aliment que en tingui encara que sigui una petita part (gelatines amb proteïna animal o vegetal, gominoles amb farina de carn, etc).

2.- Ecològic. Go eco.

Sempre que es pugui. El mercat ecològic es molt petit, falta molta demanda com perquè els preus puguin baixar significativament, però comencen a haver-hi grans cadenes amb un sector de productes ecològics a un preu encara car però ja dintre del raonable.

3.- No processat. Go simple.

Sigui quin sigui l'aliment de què parlem, com més processat estigui pitjor. De tal manera que com més tractaments li han fet a la indústria alimentària, menys nutritiu serà i més adulterat el trobarem. No ho dubteu. Això inclou evitar sempre que sigui possible (que ho sapiguem) els transgènics.

4.- De la terra. Km 0. (Don't go?)

Sempre del més a prop possible. I en aquest punt no serè necessàriament nacionalista, però sí que per lògica quan més tardem en consumir un aliment d'ençà que es va collir o fabricar, més nutrients que ha perdut. Menció especial a la fruita que mantenen a les cambres de conservació fins a un any, perdent totes les bones propietats que tenia.

5.- Fet a casa. Go home.

Sempre que es pugui, menjar fet a casa. Demana més temps, però serà més bo en tots els sentits. Fins i tot si entrem en contradicció amb qualsevol altre punt, és millor si t'ho fas tu (per exemple, carn picada que faig per als nens, millor feta a casa). Més saludable i també més barat que comprar coses a fora. Que no té molt a veure amb el que es parla aquí en principi, però recordeu que el punt 2 toca la butxaca.

6. Menys sucre. No go-lòs. (ho sento, no me n'he pogut estar)

Reduir la quantitat de sucre ingerida, tant com es pugui. Fins i tot si faig un pastís a casa (recorda, punt 5) per defecte la quantitat de sucre de la recepta passa a ser la meitat. I sempre amb sucre moreno (punt 3). Aprofitar les alternatives saludables com la stevia (no processada, la fulla triturada serveix) i el xarop d'auró (passant-me pel forro el punt 4, que hi farem).

7. Sense llet. Go free, cows.

Eliminada la llet de la dieta, com a mínim la líquida i no fermentada (el formatge, mantegues i yogurs encara són allà, encara que s'ha de moderar el consum). Es pot aprofitar i fer servir un ampli rang de llets vegetals liquades (civada, ametlla, soja, arròs, avellanes, etc).

8. Integral. Go real.

Farines integrals, pà integral, etc. Consumir l'aliment complet, aporta fibra i molt més nutrients, i baixa l'índex glucèmic del mateix. A més a més, sacia més ràpidament. Però recordeu els punts 2 i 3, la industria alimentària està plena de mercenaris que no dubtaran en afegir una mica de segó i colorant vermell a la farina blanca perquè el pa barat sembli integral.

9. Alternatives. Go different.

Sempre es pot trobar una alternativa a allò que pot semblar que necessitem i no podem eliminar de la dieta. Seitàn en comptes de carn, llets vegetals en comptes de la de vaca, stevia pel sucre, etc. Ens hem d'informar bé del que existeix al mercat, mireu molt als supers i botigues d'alimentació. Consulteu webs especialitzades. Hi ha alternatives per a gairebé tot, segur que alguna un convenç.

10. Pecar és humà i perdonar diví. (Go "a cascarla" de tant en tant)

I és que tampoc seria bo obsessionar-se i "menjar-vos el cap" amb l'alimentació. Si és l'aniversari del fill i s'ha obsessionat amb un pastís d'aquells 95% artificials i fins als núvols de sucre, ni a ell ni a tu us passarà res per un dia. Si ho feu amb freqüència i tant que passarà, però hauran ocasions que la lògica dictarà que és millor passar de puntetes i seguir amb la rutina una estona després que no obsessionar-se i tancar-se en banda com uns radicals.

Com sempre, són opinions personals, i puc estar equivocat. Com deia el Grouxo Marx. Aquests són els meus principis, si no us agraden, tinc uns altres..." XD

Tenim problemes tècnics...

Bona nit a tothom,

Com el llibre del Lemony Snicket, una sèrie de catastrofiques desgràcies, aquestes de caire informàtic, m'obliguen a estar una bona temporada salvant el que pugui del cataclisme i muntant i reinstal·lant la resta.

Aixó vol dir que faré els missatges des del mòbil, més curts del normal i potser amb (encara) menys frequència, pero continuaré estant per aquí. Encara que sigui per dir que odio la informàtica i la p### mare que la va matricular...

Au, ja m'he quedat més tranquil. No em serveix de res, però per algun lloc es comença...

Feliç any nou a tothom!

El dia 31 de desembre es un dia obligat per penjar un post al blog, especialment per als que tenim els blogs una mica abandonats. No puc justificar-me amb res, vaig de cul i molts dies quan ja tinc les carabassetes a dormir gairebé no tinc forces ni d'encendre l'ordinador (aixó si no he caigut amb ells).

Així doncs, dos coses ràpides:

1) Sí, continuo viu. I si, continuo sent vegetarià. Només em falla el temps, però intentarem millorar, aquest blog s'ho mereix.

2) Molt feliç any 2016 a tothom. Us desitjo una molt bona entrada d'any!

I si la cosa no em falla, el primer post de l'any nou serà passat reis, amb una recopilació dels plats nadalencs que un servidor ha gaudit (o no) aquestes festes.

Feliç 2016!!!

La carn processada es cancerígena, confirma la OMS

Sense dubte la noticia del dia, ja que ha esclatat com una bomba durant el matí, i probablement una de les notícies que més repercussions tindrà les properes setmanes i mesos. Potser en parlarem durant anys: segons l'Agència Internacional de Investigació sobre el Càncer (IARC), que forma part de la Organització mundial de la Salut (OMS), la carn vermella entra a la categoria de aliments que estan sota sospita de causar càncer (grup 2A), i els processats de carn entren de ple a la categoria de cancerigens. A la mateixa categoria que l'amiant, el tabac i el plutoni (grup 1).

D'aquesta manera es confirma el que ja es coneixia de feia temps, que les hamburgueses, el bacon, els xoriços, fuets, frankfurts i demès productes alimentaris processats d'origen càrnic tenen una influència directa en determinats casos de càncer, com el colono-rectal, el de pàncrees, estómac o pròstata. Segons l'estudi, una ingesta de 50 grams diaris incrementa un 18% les probabilitats de patir un tumor.

Tenint en compte que la mitja d'ingesta de carn a Espanya es de 250 a 300 grams diaris (deu n'hi do, després direm dels yankees...), estariem parlant de fins a un 108% més de probabilitats. Només per la ingesta de carn, sense contar cap altre factor.

Respecte a la carn vermella, només es declara que existeixen indicis de que pot considerar-se cancerígena, pero només diu que es probable. Val la pena recordar que el ministeri de sanitat (famosos per no voler fer emprenyar massa als lobbies) ja va recomanar no menjar carn vermella més de dos cops per setmana. A la vista de l'anunci d'avui, el AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición) s'ha reafirmat en aquesta mesura, demanant prudència davant la noticia.

I es que, de fet, aquesta confirmació es tota una torpeda a la línia de flotació de la industria càrnia. No només confirma el que ja indicaven molts estudis, si no que ho fan profesionals especialistes, en base a un recull d'estudis (700, de 22 experts de 10 països diferents), i donant-li la volada al resultat que li dona el nom de la OMS al darrera.

Evidentment, tots els lobbies de la carn s'han trencat les vestidures al moment, denunciant l'estudi com una temeritat i acusant als especialistes del IARC (així, amb dos collons) de ignorar altres paràmetres com l'edat, genètica, medi ambient o el estil de vida. Això, als científics. Et felicito fill.

I tot això, repeteixo, no es nou, ja van haver molts informes amb anterioritat que anaven per aquest camí, com el EPIC (de 23 centres de 10 països europeus) que alertaven dels derivats càrnis per la presència de sal i nitrosamines que s'afegeixen per evitar la proliferació bacteriana a una carn més procliu a contaminar-se pels processos a la que es veu sotmesa.

En tot cas, en poques setmanes tindrem no només el titular, sino el informe complert a la prestigiosa publicació médica The Lancet. Esperarem ansiosos noves dades al respecte.

Podeu consultar la noticia aquí.

Nous aliments (V): Tempeh

Un altre dels nous aliments que podem trobar quan ens fiquem a dintre d'aquest fascinant mon del vegetarianisme... O potser de l'alimentació alternativa? Total, ningú no està exclòs de provar coses noves, i en molts casos podria ser un bon afegit a una alimentació "estàndard".

Així doncs, avui toca el Tempeh. No em pregunteu com es pronuncia, potser /tempé/ o així... El Sr. Bono potser diria /Tempej/...

Originari d'Indonesia, es suposa que de la illa de Java, ja que es un país amb uns importants cultius tradicionals de soja. Com amb molts altres aliments a la història, sembla ser que va ser "descovert" per casualitat, en veure restes de soja en una empresa que es dedicava al seu processat que havien quedat infectades per un fong. I ves per on, era comestible i organolèpticament agradable (el que també es força important, clar).

Tempeh envolicat en fulles de banana en un mercat de Jakarta,
a Indonesia (foto: Wikipedia)

I es que el cas es que parlem d'un altre derivat de la soja, aquest cop preparat d'una forma molt senzilla, sense haver de liquar-la (com al tofu, per exemple), gràcies a l'acció d'un fong de la família del Rhizopus. No deixeu que això us faci mania, penseu que aliments tan bàsics i quotidians com el pà, els iogurts, la cervesa, el vi, alguns formatges, i alguns embotits, entre molts altres han sigut possibles gràcies a l'acció microbiana (ja per no parlar dels antibiòtics que tantes i tantes vides han salvat). De fet, es precisament aquesta fermentació microbiana la que permet que molts d'aquests aliments es puguin digerir o que es conservin molt més temps. Els hi devem molt a alguns fongs i llevats.

Al cas, que marxo de tema... (ei, us agradaria un article sobre microorganismes?)

El tempeh es molt saludable, ja que permet fer més digestible la soja, útil per regenerar la flora bacteriana intestinal, conté força vitamines del grup B, entre elles la superimportant B12 que fixa el ferro a l'organisme. A més, es ric en proteïnes, greixos insaturats, isoflavones i minerals com el calci, el fòsfor i el ferro. Es força apreciat per vegetarians i vegans, ja que 100g de tempeh aporten el 40% de proteïnes necessàries a l'organisme i disposa de tots els aminoàcids essencials. 

I ara, com cada vegada que surt la soja a tema, la pregunta del milió... "I sap a llet de soja?" Doncs no, de fet te un gust força diferent. Estic temptat de no dir res i que us endugueu la sorpresa com me la vaig endur jo, però no seré tan entremaliat: te un curiós gust que recorda a les nous, cortesia del Sr. Rhizopus.

On trobarlo? Botigues d'alimentació amb una bona secció de ecològics / vegetarians, o si no, directament fer-lo a casa. Apunteu:  (bé, o feu copiar-pegar, o guardeu el enllaç o aquestes coses, que bé a ser el mateix)

Ingredients: 1kg de soja ecològica no transgènica, una mica de tempeh fet anteriorment (si no, necessitareu el fong Rhizopus oligosporus), opcional una mica de vinagre suau (arròs, poma, etc...), per ajudar a treure el regust lleugerament amarg si no us agrada.

Com fer-lo: Posar en remull la soja durant 12 hores més o menys en funció del temps (a més fred, més hores), amb el triple de aigua que de faves de soja. Passat aquest temps, treure-li l'aigua i les closques a la soja (si l'heu comprat sense closca, no cal) i posar-la a bullir amb prou aigua nova com per cobrir la soja (i si voleu, aquest es el moment de tirar-li el vinagre) durant 30 minuts, removent de tant en tant. Es treu i quan no estigui massa calent es el moment de posar-hi el fong o el tempeh anterior que haurem deixar una estona a temperatura ambient, llavors cap a una safata plana o bossetes amb forats (per a que el fong respiri). I ara ja esperar 48 hores, a entre 30 i 35º C. A més temperatura, menys temps. I ja està llest.

Es pot cuinar tal qual a la paella amb una mica d'oli, a daus i fregidet, macerat amb salsa de soja, etc. Segur que trobareu mil receptes per la web, ja aniré buscant alguna que quedi força bé. Però ja us dic que només passat per la paella està força bo.

Ja em direu que us sembla. Bon profit!

Cony d'estiu... (al loro amb el refrescs i el sucre!!!)

Que està sent un estiu força calorós no cal que us ho digui, perquè ja ho heu estat (i ho esteu) patint a les vostres carns. Els nostres padrins, com els seus abans que ells, no tenien aires condicionats ni ventiladors de sostres, entre d'altres comoditats de les que ara disposem. Però això no treia que no sapiguessin com combatre la calor. Feien servir mesures lògiques i naturals, gens artificioses, que encara ens poden fer un molt bon servei. Fem un petit recordatori?

Imatge de avicultura.com

- Si podeu evitar sortir al carrer a les hores de més calor (de 12 a 16, aproximadament) molt millor. Especialment atenció amb la canalla i els padrins.

- Si no es pot evitar, busqueu sempre l'ombra per a desplaçar-vos.

- Porteu el cap ben cobert, encara que tingueu una bona cabellera, val la pena protegir sempre la part més alta i més exposada al sol del cos.

- Beure molta aigua, i que no sigui freda, si no fresca (la freda surt de la nevera, la fresca d'un càntir o un soterrani). Es important perquè l'aigua freda "atonta" el sentit del gust i fa que creguis que ja has begut prou quan en realitat el teu cos potser en necessita més. I recordeu que si tens prou aigua al cos sues, i si no, doncs no elimines bé la calor i es quan apareix el temut cop de calor...

Força senzill, i com deia, força lògic tot plegat, oi?

Tot i així hi ha un punt que si que voldria desenvolupar. Segur que per als nostres padrins, que van patir de valent per culpa d'una guerra cruel, això no va ser un problema ja que ho haguessin vist com un luxe innecessari, però a l'actualitat tenim "còmodament" distribuïts per a tot arreu al nostre voltant un munt de llocs on venen refrescs fresquets. Els refrescs que et recorden per terra, mar i aire (estic jo marcial avui, es veu) que son bonissims, que refresquen més que res, que son la "guspira de la vida" i que de cop la teva colla seran tots més guapos, somriuran més i estarà ple de xiquetes espectaculars que se't tiraran a sobre. Com els anuncis de colònies del nadal, però ja en grup i tot.

El cas es que aquests refrescs tenen molt més del que et volen fer veure amb el seu marketing mil·limetrat, tenen molts components que poden ser perjudicials per a la salut, un dels principals es el sucre.

Oi que ficar-vos més de dos o tres cullerades en un café amb llet us semblaría una animalada? Doncs mireu, mireu...
(alianzasalud.org.mx)

Em sembla que la imatge anterior es prou clara, 12 cullerades de sucre en una ampolla de Coca-Cola, i les altres marques i productes no van massa lluny. Fins i tot les begudes isotòniques i els sucs industrials tenen quantitats de sucre exagerades.

Del que pot fer el sucre a l'organisme ja en parlaré un altre dia, perquè pot donar per a hores i hores. Molt més enllà del que pot fer-li a les vostres dents i la vostra figura. 

En tot cas, no voldria ser el tipic blogger que pega crits i no no aporta solucions. Així que si això que heu vist us ha fer mal a la vista i voleu provar de fer un canvi, apunteu:

- Elimineu també refrescs light o zero, per poc que pugueu. Els edulcorants son un altre enemic de la salut. Potser ens podran convencer de que les dosis son massa baixes per a que el organisme quedi tocat, però si en prens amb els xiclets, amb els refrescs, al café, a la xocolata, etc... Això va sumant i sumant al teu cos substàncies que son potencialment cancerígenes. Almenys jo sempre he preferit menjar quelcom que m'agradi un cop a la setmana i que porti sucre, a prendre'n cada dia un light i omplir-me el cos de química.

- No hi ha res com l'aigua, es el que millor treu la set. Però si us canseu de veure tot el dia aigua al estiu (a mi em passa) podeu provar de fer llimonada casera i endolcir-la amb una mica de mel o xerop d'aurò. Està bonissima. Recepta flash; 1 l d'aigua, suc de dos llimones, 4 cullarades soperes de xerop d'aurò. 

- Sempre es millor la fruita sencera que un suc, fins i tot als naturals. S'aprofita la fibra i (important) ens saciarem abans. No cal prendre's cinc o sis peces amb un got, si menjades difícilment podriem amb més de dos.

- I si un dia no pots més i et dona la gana prendre't un refresc perquè si, busca que tingui les menys calories possibles. Recorda que les calories es diuen així perquè un aliment que en tingui moltes es capaç de cremar millor (literalment) i escalfar més (caloria ve de calor, lògic oi?). Per tant, quantes més calories mengis a l'estiu, més calor tindràs tu mateix, ja sense contar la calor que t'arribi de fora. Oi que no et fotràs una olla aranesa o un cap i pota a l'agost? Doncs això mateix...

Entre ens consells per la calor i el tema refrescs, confio haver pogut aportar el meu petit gra de sorra per a que l'estiu us sigui una mica més fàcil de portar. Si de cas, al setembre m'expliqueu.

Salut!

P.S: Trobareu receptes similars a la meva llimonada amb xerop d'aurò per internet, a pagines de dietes màgiques, amb suposades propietats miraculoses. Que cadascú faci el que vulgui, jo no hi crec en això. Si t'has posat com un bacó per menjar com un animal durant un any es ridícul creure que no menjar res i prendre els super-remei-miraculós de moda ho solucionarà tot. Que consti que un servidor s'ho fa perquè li agrada el gust i per res més...

La coca de Sant Joan

Aquesta nit es la revetlla de Sant Joan, una data molt nostrada que prové de moltes i molt nombroses fonts: originàriament una festa pagana de celebració del solstici d'estiu, considerada demoníaca per l'església al primer moment (es la nit més allunyada del Nadal, hi ha qui va la veure com la nit del diable, doncs), però reconvertida a la cristiandat amb la maniobra habitual de l'època de sacralitzar-la, afegir-hi costums cristianes i obviar l'origen.

Es una nit curiosa, se suposa (no tothom està d'acord amb això, pot variar una mica de dia) que es la més curta de l'any, que Sant Joan beneeix les plantes medicinals que es cullen aquesta nit, que surten criatures mitològiques tant malèfiques com benefactores, etc. Donaria per a tot un llibre, però potser dels que es llegeixen un altre dia. Aquesta nit toca gaudir-la, per exemple amb cava i un bon tall de coca de Sant Joan.

Qui se'n podría resistir a fer-hi un tastet? (Imatge:Wikipedia)

Aquesta coca se'n feia casa, originàriament amb massa de pa, amb forma rodona i convenientment ensucrada a la part superior. Més tard van començar a fer-les també les confraries, que les van adornar amb fruita confitada. I no va ser fins que les van agafar els forners que es van afegir la crema i els pinyons, entre altres ingredients habituals.

A un servidor, que durant molts anys aquesta nit sempre li agafava d'examens, vivia aquesta nit amb la molt poc màgica tradició de menjar un tros de coca i un got de Coca-Cola (que? no m'agradava el café i em tenia que mantenir despert...) mentre estudiava pels darrers exàmens, sentint de fons el xivarri de la pirotècnia i desitjant tornar a ser lliure.

Ara, en canvi, ja soc de fer la coca a casa, i ignorar la Coca-Cola (parlant del dimoni...). Que consti que a dia d'avui en molts llocs ja han canviat el llard de porc de la recepta per mantega (em pregunto si serà només a Catalunya, en vista de com canvia la recepta que apareix a la Wikipedia si mires en castellà o en català...), un canvi molt saludable per tothom, no només per a vegetarians, I per tant, només cal vigilar que no sigui de llardons (llard, resumint) i poca cosa més.

Però es que fer-la a casa te la seva conya especial. Es com retrobar-se amb els origens de la tradició. Bé, no crec que fessin servir llet de soja per a la crema pastissera com a casa, però ja ens entenem. I el cas es que definitivament acostuma a ser un retrobament, ja que tinc problemes greus amb l'elaboració del brioix i sempre em queda dura com el pa. Mira com l'original... Serà cosa del diable... Cagon la nit rara dels trons...

Vegetarià = saludable?

Tranquils tots, que no m'he tornat boig ni he llençat la tovallola en aquest temps que porto sense actualitzar (perdó!). Simplement, voldria remarcar un fet que fa temps que em volta pel cap: no necessàriament que l'alimentació sigui vegetariana implica que també sigui perfectament saludable.

El que escriu aixó va fer el canvi a una dieta vegetariana per diversos motius, un dels quals va ser per temes de salut. El temps m'ha donat la raó, com a mínim als primers punts de control habituals, colesterol, pressió sanguínea, etc (si, vale, aixó també es pot aconseguir sense deixar la carn, pero explica-li aixó als animals que han mort inutilment).

Peró també es cert que només aixó no te perqué implicar que el teu estat de salut millori. No creieu?

La primera vegada que m'ho vaig plantejar va ser al gimnàs. El monitor, mentres em preparaba la rutina, em va preguntar sobre la meva alimentació i li vaig dir que era vegetarià. La seva resposta va ser "Ah, bé, si ja et cuides l'alimentació no cal tocar res més...". Per un moment vaig estar temptat de dir-li que jo podría alimentar-me de bolleria industrial (molts han substituit greixos animals per olis vegetals hidrogenats (d'aixó ja parlarem un altre dia, que també porta cua...)) i de cacauets fregits amb mel, pero ho vaig deixar estar. Aquell vigorèxic m'estava preparant una rutina llarga, trista i dolorosa per als propers mesos, tampoc no calia que semblés que tenia ganes de corregir el primer dia.

I el cas es que em va fer reflexionar, i em vaig adonar de que he estat cometent alguns errors amb la meva alimentació, molts venen per falta de temps i/o preparació i d'altres per gosseria, ja que quan tinc una mica de temps lliure, costa de posar-se a fer segons qué...

Per exemple:

1) Per ser que pretenia minimitzar el consum de formatge, deu n'hi do la quantitat que en consumeixo. I es que, per exemple, l'entrepà de mig matí el 95% de les vegades es de formatge o formatge amb alguna cosa més (tomata laminada, cogombre, pebrot escalivat, etc.)

2) Fallo encara ara (casi tres anys després!) en el coneixement de productes processats vegetarians al mercat, especialment els que per èxit o per obrir nous mercats es poden trobar a un preu raonable. Greu error que aniré corregint amb succesius nous articles al blog.

3) Enllaçant amb l'anterior, no consumeixo massa productes ecològics, error que ja estic corregint. I de fet, molt feliçment. També futura nova etiqueta del blog.

4) El meu consum de hidrats de carboni "descontrolats" encara es massa alt, i en canvi les llegums tot i que han pujat mo(ooooooo)lt a la meva dieta, potser encara no s'hi troben en la frequència adequada. Una setmana puc menjar-ne tres cops (bé) pero potser fins al cap d'un parell més no mantinc aquesta ratio.

5) Potser la meva dieta no es tan equilibrada com m'agradaria. Encara estic anclat a la meva infància, on a casa hi havien com a 20 o 30 plats que es repetien ciclicament, tots deliciosos, les coses com siguin, pero poc variables. Hauria d'aconseguir tindre un repertori de receptes abundant, així que... a la llista.

No se, us heu trobat en alguna situació similar? Heu recorregut a l'ajuda d'algún amic o conegut vegetarià?